L'escriptor peramolí Josep Espunyes explica a 'Món rural. Mots que es perden' com al món rural hi ha desaparegut, en cosa de pocs anys, tot un seguit de formes de vida i de treball que, de ben segur, no s'hi tornarà a repetir mai més. Aquesta dissipació ha anat acompanyada de la reculada, en la parla viva, d'una part important de paraules de la llengua catalana. El llibre, editat per Edicions Salòria, ja passa a la seva tercera edició i el seu èxit demostra l'interès d'una part de la societat actual per recuperar aquells mots que utilitzaven els nostres padrins amb total naturalitat i normalitat i que avui han quedat expulsats de la parla quotidiana, com si fossin una rèmora del passat.
Associaició cultural Cambuleta
Cambuleta és una associació cultural sense ànim de lucre que treballa per promoure l'ús de la parla pallaresa, donar-la a conèixer i posar-la en valor.
El pallarès és una part fonamental de la identitat de les comarques catalanes del Pallars Jussà i Pallars Sobirà. El seu coneixement i ús suposen, per tant, una defensa de la pròpia llengua catalana i de la riquesa de les seves especificitats geogràfiques.
Per aconseguir aquest objectiu, l'Associació està treballant en diferents projectes com són la col·lecció de contes infantils Cambuleta i la producció de l'exposició "Supo-supo amb el pallarès". Per finançar l'exposició, l'Associació va posar a la venta samarretes amb mots en pallarès a partir del projecte parlapallares.cat
Dins la seva col·lecció Mots del Cim, Edicions Salòria va publicar el 2011 'El parlar de Cerdanya', obra coral de Manel Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera, Enric Quílez i Salvador Vigo. El llibre que recull el parlar cerdà amb mots, frases fetes i refranys que mostren amb gran plasticitat com els cerdans han entès el seu entorn. Conservar aquest parlar és difícil en els moments actuals, en què la llengua catalana s'està uniformitzant com a conseqüència de la seva estandarització. Aquest procés, al cap i a la fi positiu perquè li dona consistència i evita que es disgregui, té un risc: que el català s'acabi empobrint.
(Foto: Edicions Salòria va publicar el 2011 'El parlar de Cerdanya' / FS)
Per què envelleixen tantes paraules i queden oblidades?
Per què envelleixen tantes paraules i queden oblidades? Les podem recuperar? Aquestes preguntes han motivat que el diari ARA, amb el suport de l’Optimot, servei de consultes lingüístiques del departament de Cultura de la Generalitat, engegui una iniciativa ciutadana per rellançar paraules que han caigut en desús, o que només es fan servir en algunes àrees però no en l’estàndard ni al carrer. El català és ple de paraules valuoses i útils que han quedat adormides i que els impulsors de la iniciativa volen que es despertin.
L'ARA explicava aquest diumenge que "la iniciativa, batejada amb el lema Re/mot, que remet a mots allunyats de la parla habitual que volem reincorporar a la nostra quotidianitat, també surt de l’interès dels lectors del diari per la vitalitat de la llengua catalana. Ells seran, doncs, els protagonistes d’aquesta proposta, que consisteix, en una primera fase que comença aquest dilluns i acaba diumenge que ve, en una crida oberta perquè tothom que ho vulgui proposi paraules que els agradaria rescatar de l’oblit amb l’objectiu de donar-los nova vida.
A partir de totes les propostes que arribin a l’ARA, un jurat format per tretze experts en triarà una desena, que es posaran a votació també entre el públic. La paraula més votada serà adoptada pel diari, que es compromet a donar-li nova vida. En aquesta proposta, doncs, qui guanya no són els concursants sinó les paraules i, en definitiva, la llengua catalana".
Jurat
El jurat està format pels escriptors Empar Moliner, Màrius Serra i Enric Gomà; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa; la cap de Llengua de l’ARA, Maria Rodríguez Mariné; els filòlegs i lingüistes Míriam Martin Lloret, Pau Vidal, Mercè Lorente i Gabriel Bibiloni; la membre de La Incorrecta Valentina Planas; la responsable de l’Optimot Joana Roch; el director del Termcat, Jordi Bover, i el director adjunt de l’ARA, Ignasi Aragay.
L’operació de revitalització de paraules conclourà amb un dossier especial al diari en què s’explicaran les particularitats de les més votades i l’evolució lèxica de la llengua catalana i d’altres llengües romàniques.
