Centenars de pirinencs s'han concretat aquest dilluns davant dels seus ajuntaments per mostrar el seu suport al president inhabilitat Quim Torra. Així, han volgut condemnar la sentència del Tribunal Suprem, sumant-se a la convocatòria feta per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), entitats que han cridat a mobilitzar-se davant els ajuntaments d'arreu de Catalunya. Als actes s'han vist diverses pancartes amb el lema "Llibertat presos polítics". Precisament, la decisió judicial es basa en el requeriment de la Junta Electoral Central (JEC), que va ordenar retirar una pancarta del Palau de la Generalitat en suport als líders independentistes.
(Foto:Manifestants concentrats davant l'Ajuntament de la Seu d'Urgel /Albert Lijarcio)
Els assistents anaven amb mascareta i s'ha guardat la distància de seguretat, s'ha llegit un manifest en el qual s'ha titllat "d'atac" a la sobirania de Catalunya la sentència de l'alt tribunal, que també s'ha qualificat com a "injusta i incomprensible" i "orquestrada" per, segons continua el text, "impedir el lliure exercici dels drets i llibertats més fonamentals".
(Foto: Concentració davant l'Ajuntament de Tremp)
El manifest també afirma que la inhabilitació de Torra demostra "la deriva repressiva i desacomplexada de l'Estat" i que, a més, "evidencia una veritable causa general contra l'independentisme". Finalment, s'ha demanat l'amnistia per als líders independentistes empresonats com a via per resoldre el conflicte català i s'ha tornat a defensar el dret a l'autodeterminació.
El president de la Generalitat inhabilitat, Quim Torra, vol que les properes eleccions siguin "un punt d'inflexió" i "un nou plebiscit" que confirmi el mandat de l'1-O. Torra ha fet una declaració institucional des de la Galeria Gòtica de Palau, aquest dilluns a la tarda, poques hores després d'haver estat notificat pel TSJC sobre la sentència del Suprem que l'inhabilita a un any i mig per desobediència. El president inhabilitat s'ha mostrat confiat que podrà "guanyar" la seva causa a Europa. Torra, que ha demanat unitat a l'independentisme, ha afirmat que la "ruptura democràtica" és l'única manera de poder avançar. A Torra l'han acompanyat els membres del seu Govern, a qui ha demanat que continuïn treballant sense pausa contra la pandèmia.
(Foto: El president de la Generalitat inhabilitat, Quim Torra, envoltat dels membres del seu Govern/ Mariona Puig)
Eleccions el 7 de febrer
7 de febrer de 2021. És la data que pren força per a les properes eleccions. Segons ha pogut saber l'ACN, JxCat i ERC s'inclinen perquè els comicis se celebrin el primer diumenge de febrer, tenint en compte el rellotge que s'ha activat avui amb la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. El Govern ja no controla el 'tempo' i Torra no pot convocar eleccions, però els socis de l'executiu tenen cert marge per pactar la data electoral i fer-la coincidir en diumenge. De fet, Junts i ERC continuen tancant els serrells d'un acord global que abordi i concreti l'escenari que s'obre ara. Com a molt d'hora les eleccions podrien fer-se el 31 de gener però, segons fonts dels partits i de Palau, les urnes es posaran el 7 de febrer.
El president del Parlament, Roger Torrent, podria convocar un "acte parlamentari equivalent" -no cal que sigui un ple- per activar el rellotge, si constata que en 10 dies hàbils a partir d'ara no hi ha cap candidat a la presidència. Si cap diputat no es postula per optar a la presidència, aquest acte equivaldria a un ple d'investidura, i passats dos mesos, s'activaria el termini final de 54 dies fins a la cita electoral. Torrent té marge per activar el rellotge amb una declaració institucional, que hauria de convocar dins els 10 dies hàbils, però que es pot dur a terme a dies o setmanes vista. La declaració s'hauria de publicar al BOPC.
