MEDI AMBIENT

Catalunya, Andorra i França creen la primera xarxa transfronterera de laboratoris botànics a cel obert a Europa

Participen en la iniciativa el Parc Natural de l'Alt Pirineu, les Capçaleres del Ter i del Freser, el del Cadí-Moixeró
foto_3373105
photo_camera Part de la zona ampliada del PNAP, a Civís, al municipi de les Valls del valira/Albert Lijarcio

Catalunya, Andorra i França han creat la primera xarxa transfronterera de laboratoris botànics a cel obert a Europa. L'objectiu és preservar i promoure la flora com a patrimoni natural transfronterer de l'est del Pirineu, integrada pels Pirineus Orientals, Arieja, Catalunya i Andorra. El Departament de Territori i Sostenibilitat hi participa, mitjançant el servei de Fauna i Flora, el Parc Natural de l'Alt Pirineu, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, i el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es tracta del projecte FloraLab, finançat amb un 65% amb fons Feder, dins el projecte Interreg POCTEFA V-A Espanya-França-Andorra. En total, el projecte compta amb una inversió de més de 625.200 euros.

La idea és crear una xarxa de laboratoris botànics oberts en els tres països implicats, per continuar millorant els coneixements i innovar en el seguiment de la flora oriental pirinenca rara i amenaçada, amb el suport de la investigació científica.

Les espècies objecte d'estudi i conservació dins els laboratoris a cel obert són endèmiques dels Pirineus orientals o bé es troben en el seu límit de distribució sud. Algunes d'aquestes espècies són el maiàntem (Maianthemum bifolium), el julivert d'isard (Xatardia scabra), l'esperó muntanyenc (Delphinium montanum) o la Fetgera daurada (Chrysosplenium alternifoliu).

També es pretén promoure la cooperació interprofessional i transfronterera per a la preservació i la gestió concertada d'aquesta flora i dels seus hàbitats. A més, es vol formar estudiants de biologia i ecologia i diferents actors del territori (pastors i ramaders, forestals o guies de muntanya) en el coneixement de la flora pirinenca, perquè prenguin consciència dels reptes i dificultats de la conservació del patrimoni natural, i conscienciar-los de la vulnerabilitat d'aquestes espècies. Finalment, també es vol treballar perquè aquest tema sigui accessible al gran públic.

La Federació de Reserves Naturals Catalanes és qui lidera el projecte FloraLab que ara s'inicia. L'origen, però, es remunta a anys enrere, amb la creació de la xarxa FloraCat. Aquesta xarxa es va gestar a unes jornades tècniques transfrontereres celebrades a Pi de Conflent el 2012, davant la necessitat d'establir les bases per al seguiment de la flora patrimonial comuna, espècies que sovint es troben amb el mateix tipus d'amenaces, a conseqüència dels canvis globals i la degradació d'hàbitats.

Així és com va néixer FloraCat el 2014. Es tracta d'una xarxa de botànics i ecòlegs professionals o voluntaris, creada a partir de l'intercanvi d'informació, i l'establiment de protocols d'estudi, i l'edició de síntesis anuals, que s'ha mantingut des de la reunió fundacional a Pi de Conflent.

foto_3372878
(Foto: Paisatge de prats de dall a la Coma de Burg, dins el PNAP/Marta Lluvich)

FloraCat ha treballat fins ara en el seguiment conjunt de flora protegida i endèmica a nivell transfronterer entre els tres països.

Entre les accions previstes al projecte FloraLab, fins al 2022 s'ha de definir el concepte de "laboratori botànic a cel obert", elaborar estudis i síntesis botàniques, crear eines digitals compartides per centralitzar i analitzar les dades de camp, crear eines que permetran prendre decisions sobre la conservació de la flora mitjançant activitats agro-pastorals, forestals, a l'aire lliure i publicació d'un catàleg d'experiències.

També està previst desenvolupar un distintiu ambiental "Pobles Botànics Pirinencs", celebrar un festival d'una setmana dedicat a la flora dels Pirineus o la de crear un mòdul formatiu específic per al projecte a la Universitat de Perpinyà.

A més del Departament de Territori i Sostenibilitat, integren el projecte el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, el Conservatori d'Espais Naturals d'Arieja-Associació de Naturalistes d'Arieja, la Universitat de Perpinyà, Via Domitia, la Institució Catalana d'Història Natural i el lidera la Federació de les Reserves Naturals Catalanes.