A Arfa impulsen un projecte educatiu lliure que és únic al Pirineu

Tirar endavant un projecte així no és gens fàcil. A l'Alt Urgell, un grup de mares i pares compromesos han recuperat l'escola d'Arfa on duen a terme un projecte educatiu lliure que és únic al Pirineu.

DSC04128
photo_camera Els alumnes a l'aula, amb l'educadora.

Cada matí a les 8.30h, al poble d’Arfa s’obren les portes de l’ESCOLETA, el projecte insígnia de la Comunitat Educativa NunuN. Una iniciativa inèdita al Pirineu on nenes i nens de 1 a 6 anys van arribant de manera tranquil·la, gaudint d’una entrada relaxada amb l’acompanyament de les seves famílies el temps que creuen convenient. Els infants, de manera pausada, transiten del caliu familiar cap a un entorn més social on són clau en l’acollida les educadores, l’espai educatiu i els companys.

Tan bon punt l’infant arriba a l’ESCOLETA aquest es mou lliurement pels diferents ambients d’aprenentatge per desenvolupar-se d’una forma natural en relació als seus interessos i motivacions. Aquests ambients estan dissenyats i organitzats acuradament a través de materials i estímuls a la seva disposició per donar resposta a les intel·ligències múltiples de què gaudim totes les persones tal i com apunta el professor de Harvard Howard Gardner. Vuit tipus d’intel·ligència que van molt més enllà de la lògico-matemàtica i la lingüística, i que determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, i comprendre el món que ens envolta. Així a l’ESCOLETA els infants disposen de diversos ambients: psicomotricitat, art, mediateca, joc simbòlic, experimentació, de la llum, de lletres i números, construccions i l’exterior. Gran part de la tasca del docent està dedicada en dissenyar, preparar i adequar aquests ambients a les necessitats canviants dels infants. Treballar per ambients, per tant, requereix molta organització i una constant recerca de materials de qualitat.

La Comunitat Educativa NunuN treballa per impulsar una pedagogia fonamentada en tres pilars:  l’educació activa, viva, i lliure.   Per què aquesta dóna resposta a les necessitats essencials dels infants: la necessitat de protecció cobrint les seves necessitats bàsiques; la necessitat de vinculació sentint-se estimat, mirat i que forma part d’un grup humà;  i la necessitat de potencial, desplegant les pròpies capacitats des del desig intern.

El primer pilar és l’educació activa. Creiem que l’aprenentatge implica descobrir, tocar, experimentar, sentir i explorar l’entorn. És a partir d’aquesta vivència que som capaços de copsar les relacions més profundes i complexes de la realitat i els aprenentatges passen a ser més significatius i perdurables. Així, cada dia es fa una proposta d’activitat diferent en algun dels ambients, en la que els infants participen de forma voluntària i durant el temps que desitgen.

El segon dels pilars és l’educació viva que fa referència a l’aprenentatge natural, basat en la pròpia evolució, que considera fermament que l’infant té la capacitat de construir-se ell mateix i d’autoregular l’intercanvi amb l’entorn. Aquesta capacitat es manifesta des del naixement i de forma innata com una gran curiositat i ganes d’aprendre, que permet que els nens i les nenes conquereixin aprenentatges de gran complexitat d’una manera autònoma. L’adult, per tant, no imposa els aprenentatges sinó que és el mateix infant, des del seu desig intern, que els realitza.

Durant tota la jornada les educadores acompanyen els infants en el seu procés vital, des de l’afecte, la mirada i el respecte. Cada infant és únic i se’l comprèn com un tot, acompanyant tant les seves conquestes educatives, com els conflictes i les emocions. Les educadores acompanyen els sentiments dels infants entenent que totes les emocions que afloren s’han de viure; també la tristesa, la frustració i la ràbia.

Pel que fa als conflictes, s’acompanyen sense emetre judicis o sentències. No es renya ni s’amenaça. No s’empra el càstig ni el premi. Es descriu la situació, intentant que arribin ells a la solució i que verbalitzin o comuniquin les seves necessitats. S’hi és present s’acompanya la frustració, se’ls anima a marcar els seus límits i es deixa que experimentin la conseqüència. A l’ESCOLETA, els límits són clars, coneguts i cal complir-los. Les educadores vetllen pel seu compliment cuidant el procés d’interiorització del límit. Per això, primer de tot l’enuncien, empatitzen amb l’infant per esbrinar allò que més li costa, donen opcions i negocien.

L’últim pilar pedagògic, però igualment important que els dos anteriors és l’educació lliure.  S’entén que la relació educativa ha de possibilitar la llibertat de l’infant per actuar i prendre decisions des de la percepció de les seves necessitats i la interdependència amb l’altre. No es tracta, doncs, d’un concepte ingenu de llibertat, de fer el que a un li dóna la gana, sinó d’una llibertat responsable, que representa una vinculació i un compromís amb l’altre des de la pròpia autonomia i vivència.

En conclusió, en la Comunitat Educativa NunuN som partidaris d’aquesta pedagogia viva, lliure i activa perquè quan respectem els processos dels infants i aquests tenen les necessitats de protecció, vinculació i potencial cobertes, el nens i les nenes són feliços i poden aprendre. Les famílies i les educadores compartim el repte d’educar als nostres infants de manera conscient, amorosa i respectuosa; i obrim el projecte a tots aquells que comparteixin també aquests valors. Volem fer més gran aquesta comunitat que fa que  l’ESCOLETA NunuN obri les seves portes cada dia.