"1947, l'any que va començar tot", d'Elisabeth Àsbrink, és un llibre molt interessant. No és ben bé un assaig històric, perquè està narrat d'una forma molt literària. Elisabeth Àsbrink, una escriptora d'origen jueu que viu a Suècia, desgrana en el seu llibre tot un seguit de fets, tan transcendents políticament, que encara ens marquen avui l'actualitat.
L'autora parla de 1947 com l'any de l'inici de l'Estat jueu, de l'Exodus, quan es debat el tema de Palestina, l'any de la partició de l'Índia... També, l'any en què tota Europa es troba immersa en la post-Gran Guerra, amb moviments de gent amunt i avall. L'any que el món soviètic va apoderant-se dels països i va fent fora tot el que no li interessa, com ara, els mateixos jueus. El 1947 també és l'any del Pla Marshall i l'any en què la Simone de Beauvoir s'enamora d'un americà i arran d'aquesta relació escriu El segon sexe.
Va ser el 1947, concretament el 5 d'abril, quan Josep Maria de Sagarra va estrenar al Teatre Romea de Barcelona La fortuna de Sílvia, una comèdia dramàtica en tres actes. El mateix any que al Monestir de Montserrat, aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar. En aquells fets hi participà un urgellenc, Joan Sansa i Caminal, que formava part de la Comissió Abat Oliva. Va ser el novembre de 1947 quan va tenir lloc la primera actuació pública de la Coral Sant Jordi i quan obria el mític Bar Pastís al carrer Santa Mònica, al cor del barri del Raval de Barcelona, el Barri Xino se'n deia llavors. Al Pastís ja no se serveix només pastís, però continua sonant la mateixa música francesa de sempre, especialment les cançons d'Edith Piaf, la cantant francesa més important del segle passat, mussa del París existencialista dels anys cinquanta i una de les veus més universals. Als anys vuitanta, un urgellenc atenia amablement darrere de la barra del Pastís, era el Jesús Vaz-Romero.
Tot això i molt més va passar el 1947, l'any en què, precisament, van néixer un bon nombre de veïns i veïnes de la Seu d'Urgell. Per celebrar el seu 75è aniversari, el proppassat dissabte, una cinquantena d'aquests urgellencs es van aplegar en un dinar de germanor, al voltant d'una taula llarga i ben parada de l'Hotel la Seu de Castellciutat. Diuen que la del 1947 va ser una anyada excel·lent, especialment a la zona de Bordeaux, mítica asseguren els entesos. Cal dir que al Pirineu i a la Seu d'Urgell no tenim els ceps dels Château Mouton Rothschild, dels Château Lafite o dels Château Margaux, però gaudim de l'amistat i la categoria humana d'una altra collita no menys extraordinària, la que conformen aquests homes i dones que enguany en fan 75 i amb qui compartim la quotidianitat i ens trobem pels carrers i les places de la nostra petita ciutat del Pirineu. I que sigui per molts anys.
