Filla de la Seu d’Urgell, veïna d’Arròs i aranesista convençuda. Et vas integrar ben aviat a la Vall d’Aran?
Vaig arribar a l’Aran el 1970 com a mestra funcionària del petit poble d’Arres. Era una escola rural, amb sis alumnes de totes les edats. Sí, em vaig integrar de seguida. Vaig conèixer un aranès de soca-rel, vam crear una família i em vaig arrelar profundament a la Vall d’Aran. També m’hi va ajudar la meva feina com a mestra de primària al col·legi ‘Joan March’ de Vielha i més tard a l'escola pública de diferents pobles. La meva realitat era l'escola i el treball familiar relacionat amb l'esquí i el sector primari, que a poc a poc s’ha anat perdent. El turisme oferia una economia més rica.
Mestra i directora durant anys de la ZER Val d’Aran. Quin paper juga l’escola en la defensa de l’aranès?
Quan s'aconsegueix el reconeixement de l’aranès a l’Estatut, comencem el camí per normalitzar la llengua pròpia de l'Aran. No existia cap material escolar i amb bona voluntat vam anar creant llibres de text fora de l'horari escolar. Vam començar per confeccionar-ne de llengua aranesa i més tard d'història de la Vall d’Aran. El paper de l'escola ha estat, i encara és, fonamental per al coneixement i l’ús de la llengua pròpia. Recordo discussions amb pares que consideraven una pèrdua de temps implantar a l'escola l'aranès; que era millor ensenyar l'anglès, deien. Ara ningú es qüestiona aquesta realitat.
Recordo discussions amb pares que consideraven una pèrdua de temps implantar a l'escola l'aranès; que era millor ensenyar l'anglès, deien. Ara ningú es qüestiona aquesta realitat.
Ets membre del col·lectiu ‘Lengua Viua’. En quin punt es troba avui l’ús social de l’aranès? Què cal fer?
L’ús de l’aranès al carrer és preocupant, és molt baix i el castellà impera. No podem abaixar la guàrdia. Per sort, la llengua del país és una realitat a l’escola. A l'Aran els alumnes surten de la primària amb coneixements de cinc llengües… Alguna cosa haurem fet bé i sempre en quedarà el pòsit. Al marge de l’esforç de l’escola, grups d’aranesos i araneses hem donat sortida a la reivindicació de l’ús social de la llengua. Cada any, Lengua Viua fa sortir mil persones al carrer el dia de la Corsa pera Lengua. Cal potenciar el carrer, això ens millora com a societat i ens fa més forts. També existeixen altres iniciatives com les promogudes per la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran que edita la revista en aranès “Terra Aranesa”.
Lengua Viua fa sortir mil persones al carrer el dia de la Corsa pera Lengua. Cal potenciar el carrer, això ens millora com a societat i ens fa més forts.
T’has implicat en la política aranesa. Com veus el futur de la Val d’Aran?
Amb l’arribada de la democràcia vam poder triar aquells grups on ens podíem sentir més útils per millorar la nostra societat. Sempre he pensat que els aranesos tenien molt clar qui eren, però no tots coneixien els factors que els havia modelat la consciència col·lectiva. Amb Unitat d'Aran vam obrir portes al coneixement, al fet de sentir-se aranès i treballar pel nostre reconeixement per part de Catalunya. L’Aran del segle XXI sap el que vol, amb més o menys consens, però el futur està lligat a elements que són comuns a la resta del país o al conjunt de la humanitat. Tenim una joventut formada com mai no ho havia estat abans, però podran viure millor? Aquesta és la qüestió.
Tenim una joventut formada com mai no ho havia estat abans, però podran viure millor? Aquesta és la qüestió.
Es pot ser universal sense oblidar-se de l’Aran?
Sense dubte. Cal obrir la ment, els sentiments i les accions cap al món. Qui en aquests moments no té el cor i el cap amb els sofriments de Gaza?, amb els que arriben en pasteres a la recerca d'una millor vida?, amb les dones que pateixen violència masclista?… La llista és llarga i fa que et preguntis si és que tu tens més drets que no pas ells o elles. Cal obrir el cor i la ment cap a l’univers.
Lourdes Santacruz Alís (La Seu d’Urgell, 1949). Mestra, escriptora. Expresidenta i vocal de l’EMD d’Arròs e Vila. Membre del col·lectiu ‘Lengua Viua’. Prèmi Aran de Literatura (2017 i 2018).
