Les pintures del Monument de Setmana Santa de l’Església de Santa Maria de Ribera de Cardós, al Pallars Sobirà, han estat restaurades i tornaran, aquest dilluns 31 de març, al seu emplaçament original.
A les 16:30 h, se’n farà la presentació oficial, en què els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) explicaran el procés de conservació i restauració de les teles del Monument.
Aquestes teles formen part d’un dels pocs monuments de Setmana Santa que han arribat fins als nostres dies i són un exemple destacat de pintura barroca popular a Catalunya. Les tasques de conservació han estat a càrrec del CRBMC i de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC). A més, la implicació dels veïns ha estat clau en tot el procés, tant en la conservació de les teles com en el muntatge i desmuntatge dels elements que conformen aquest important document patrimonial.
L’església de Santa Maria de Ribera de Cardós
L’església de Santa Maria de Ribera de Cardós és un edifici del segle XII, però amb reformes al segle XVIII. En destaca el campanar amb merlets i espitlleres, que en testimonien la funció defensiva original. És un edifici que presenta nombrosos interrogants sobre les seves estructures originals. Els complexos processos de transformació i reforma que ha anat patint al llarg del temps n’han modificat totalment l’arquitectura original, de la qual avui només resten alguns elements, de complexa relació entre ells, i especialment el campanar, que és l’element més vistent de les seves estructures.
Actualment és una església d’una nau, de factura barroca, coberta amb voltes d’aresta, amb capelles laterals, per sobre de les quals hi ha una tribuna oberta a la nau, seguint el model tipològic de les esglésies pallareses del segle XVIII. A partir d’aquest model, la capçalera és formada pel presbiteri, flanquejat per dues sagristies, de les quals la situada al nord és un absis de l’església alt-medieval, de planta semicircular aprofundida, més ampla que el volum de l’edifici, i adossada al cos del campanar, de manera que en aquest punt l’església forma com una mena de transsepte, amb una capella més fonda que les altres.
