Els búnquers del front del Pallars, la destrucció de la vila de Tírvia pels bombardejos franquistes o la mateixa Presó-Museu del Camí de la Llibertat de Sort són alguns són només algunes de les localitzacions que recull el llibre Vestigis de la Guerra Civil (Viena Edicions) de la periodista Aure Farran, autora també de El patrimoni UNESCO a Catalunya i coautora de La Catalunya dels artistes, que ha presentat a la Biblioteca Pública de Sort acompanyada de l’historiador Josep Calvet i que té el seu origen en una sèrie de reportatges de patrimoni publicats al diari Ara.
Es tracta d’una guia amb un format pràctic i atractiu, profusament il·lustrada amb imatges recollides sobre el terreny, que té per objectiu explicar la nostra societat actual mitjançant el context de la seva història recent tot ancorant-se, segons Aure Farran, en dos puntals: recórrer tot Catalunya d’una punta a l’altra i comptar amb el suport dels historiadors que han investigat cadascun dels vestigis, sempre des del rigor i amb la voluntat de donar-los a conèixer i col·laborar en la seva preservació.
Al seu torn, l’historiador Josep Calvet, que s'ha referit a la Xarxa d’Espais de Memòria impulsada pel Memorial Democràtic, s'ha centrat en la seva intervenció en els espais del Pallars recollits al llibre així com en les rutes dels maquis i ha destacat la feina feta des del Pirineu per recuperar aquests espais fent èmfasi en com fins fa uns anys s’havien amagat i silenciat aquestes restes, quan ara, gràcies a la seva conservació i senyalització, és possible fer memòria per exemple dels 312 dies que va durar el conflicte bèl·lic entre franquistes i republicans a les muntanyes del Pallars Sobirà.
En aquest sentit, tant Aure Farran com Josep Calvet han volgut destacar l’empenta de la societat civil, que a tall d’exemple l’any 1984, quan el franquisme era encara molt recent, ja va assolir la fita de col·locar una placa en record als maquis a Alòs d’Isil, o com el 2004 es va dignificar la fossa comuna del prat del Fuster a Sorpe, i van reivindicar també la feina feta per l’historiador Manel Gimeno, que a mitjans dels anys 80 va publicar el seu llibre Revolució, guerra i repressió al Pallars en un context de forta resistència encara a rememorar aquells fets.
Pel que fa a la Presó-Museu del Camí de la Llibertat, que també té presència destacada a les pàgines de Vestigis de la Guerra Civil, van destacar que és l’únic espai patrimonial de memòria arreu de l’Estat espanyol que es pot visitar en el seu estat original i també l’únic espai museístic, conjuntament amb el Musée du Chemin de la Liberté de Saint-Girons (França), on es conserva la memòria dels Pirineus com a lloc de fugida en un sentit i altre durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, així com la particularitat de comptar també amb una presó de dones, tot reconeixent també el mèrit de l’Ajuntament de Sort per mantenir aquesta instal·lació oberta contínuament des de la seva inauguració l’any 2007.
En clau de futur es va fer referència al probable futur reconeixement per part del Consell d’Europa dels Camins de la Llibertat com a patrimoni històric i cultural europeu i del fet ineludible que ja pràcticament no queden testimonis vius d’aquells anys, així com que cal treballar per donar a conèixer també aspectes fins ara poc explorats com la fugida de nazis un cop acabada la II Guerra Mundial per les muntanyes del Pallars o la presència de pallaresos en les xarxes de resistència i evasió i de lluita contra el nazisme a la França ocupada.
