Sobre el terreny, on més ha baixat el gall fer és a la Cerdanya, a l'Alt Urgell, a la Vall d'Aran i al Pallars Sobirà.
El gall fer, la gallinàcia més gran de Catalunya, és una espècie molt discreta que necessita boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat. Viu als boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord. La seva població ha caigut per l'augment de l'activitat humana al seu hàbitat.
El maig és l'època en què es pot veure el gall fer (Tetrao urogallus), quan encara queda neu als boscos de coníferes on viu. És l'època de zel, d'atraure les femelles, l'època d'exhibir el seu plomatge vistós i el seu cant característic. És l'època en què se'l pot observar, però només es pot fer en un únic punt autoritzat a Catalunya. I per fer-ho, cal amagar-se bé, en un amagatall habilitat per a l'observació. És una activitat regulada perquè no es vol interferir en el seu espai.
Per frenar la regressió de l'espècie, des de l'any passat funciona un pla pilot per seguir via satèl·lit els exemplars que encara viuen als boscos. L'objectiu és millorar el coneixement de l'espècie sobretot als llocs on es fan activitats turístiques i treballs forestals. El pla s'emmarca en el projecte Interreg Poctefa Habios, que té l'objectiu de protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs.
Aquest any, la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran ja han començat a fer captures per posar un dispositiu GPS a alguns dels exemplars. Així podran saber com interaccionen amb diferents activitats humanes.
