La Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha finalitzat la tercera intervenció arqueològica destinada a localitzar la fossa de l’Hostal d’Aidí, al terme municipal de Llavorsí (Pallars Sobirà), sense que els treballs hagin permès confirmar-ne la ubicació.
L’excavació s’ha dut a terme entre el 13 i el 24 d’abril de 2026 i s’ha desenvolupat de manera simultània amb una altra actuació per localitzar la fossa del Prat del Rector, situada presumiblement a poca distància, al terme municipal de la Guingueta d’Àneu.
Malgrat les noves recerques documentals, la revisió d’hipòtesis anteriors i la delimitació d’una nova àrea d’excavació, no s’han localitzat les restes humanes vinculades a la fossa de l’Hostal d’Aidí, un dels espais més rellevants de la memòria democràtica a Catalunya per la gravetat dels fets documentats i per l’impacte que encara avui manté entre les famílies i el conjunt del territori.
L’equip arqueològic apunta a alteracions del terreny o a la destrucció de la fossa com a causes de la no localització
Segons l’informe de l’equip arqueològic, els resultats negatius obtinguts continuen validant dues hipòtesis principals que explicarien la no localització de la fossa:
- D’una banda, que la fossa no es trobi exactament als punts excavats. Aquesta possibilitat es fonamenta en les importants transformacions del paisatge, tant per factors naturals (la vegetació actualment és abundant, mentre que a principis del segle XX eren terrenys conreables i de pastura) com per intervencions humanes, especialment la construcció de la carretera l’any 1986. Aquests canvis devien alterar l’orografia i fer desaparèixer els punts de referència dels testimonis, amb la consegüent possible distorsió dels records.
- D’altra banda, que la fossa hagi estat destruïda o alterada. En aquest sentit, s’apunten diversos episodis potencialment determinants: els treballs forestals continuats a la zona de l’Enraiador; les riuades de 1960 i 1982, que van afectar greument el marge est de la carretera; i, sobretot, les obres de construcció de la carretera el 1986. Podria ser que aquestes obres haguessin destruït la fossa a causa dels moviments de terres o bé haver-la deixat soterrada sota l’actual traçat viari, fet que explicaria l’absència de resultats en les intervencions arqueològiques realitzades fins ara.
Un cas paradigmàtic de la repressió franquista al Pallars Sobirà
L’abril de 1938, les tropes franquistes del Cos d’Exèrcit de Navarra van ocupar bona part del Pallars. Durant nou mesos, la comarca va quedar dividida i convertida en línia de front. En aquest context, efectius de la 62a Divisió franquista, comandada pel general Antonio Sagardía Ramos, van desplegar una intensa repressió sobre la població civil.
Segons la documentació històrica disponible, 67 civils del Pallars Sobirà van ser executats sense judici previ en represàlia per accions guerrilleres republicanes. Un dels episodis més greus es va produir els dies 23 i 24 de maig de 1938, quan nou persones van ser detingudes als seus domicilis, traslladades, torturades i finalment assassinades a l’entorn de l’Hostal d’Aidí.
Les víctimes procedien dels nuclis d’Unarre, Escalarre i València d’Àneu i eren: Celestí Berné i Català; Josep Berné i Català; Maria Barrós i Mauri; Jaume Nat i Canut; Benjamí Eduard Serís i Semino; Josep Palobat i Montané; Martina Ribó i Millà; Nativitat Ginestà i Ribó, i Gertrudis Comenge i Fortet.
Diverses d’aquestes persones van ser executades en substitució de familiars perseguits que havien fugit. Una de les víctimes estava embarassada i una altra va ser violada abans de ser assassinada, segons els testimonis i la recerca històrica recollida.
Els fets documentats
L’historiador Manuel Gimeno va assenyalar l’any 1987 que les persones detingudes van ser retingudes inicialment en un local d’Esterri d’Àneu. L’endemà, 24 de maig de 1938, van ser traslladades en camió en direcció a Llavorsí, tot i que oficialment s’havia indicat que havien de ser conduïdes a Sort.
El vehicle transportava els presoners, soldats procedents de la Guingueta d’Àneu i diversos falangistes. Segons la documentació disponible, el camió va patir una avaria i els detinguts van ser tancats a l’Hostal d’Aidí. Posteriorment van ser conduïts a un indret proper conegut com l’Enraiador, on haurien estat executats i enterrats.
Tres intervencions amb un mateix objectiu
La recerca per localitzar la fossa s’ha mantingut activa durant l’última dècada.
- Primera actuació (2016): arran de la petició d’una de les famílies, canalitzada per l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, es va dur a terme una prospecció geofísica i una primera intervenció arqueològica als punts considerats de major potencial. Els treballs no van permetre localitzar la fossa.
- Segona actuació (2023): en el marc del Pla de Fosses de Catalunya, es va ampliar l’àrea de prospecció al sector nord de la zona ja intervinguda, en paral·lel a la carretera C-13. Un cop esgotades les hipòtesis de treball, tampoc no es van obtenir resultats positius.
- Tercera actuació (2026): les noves informacions aportades per persones vinculades a les famílies van permetre redefinir una nova àrea de recerca. Aquesta tercera campanya tampoc no ha permès confirmar la ubicació de la fossa.
Treball sostingut de documentació i retorn a les famílies
La recerca sobre aquest cas s’emmarca en una tasca continuada de documentació per part de la Direcció General de Memòria Democràtica. A més de les publicacions de Manuel Gimeno, l’any 2010 va impulsar un treball específic sobre les fosses del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran, al qual s’han afegit posteriorment nous estudis sobre la repressió franquista al territori.
El gener de 2024, la Direcció General de Memòria Democràtica va organitzar a Llavorsí un acte públic informatiu per traslladar a la ciutadania i als familiars els resultats de les actuacions realitzades fins aleshores.
Intervenció simultània al Prat del Rector
La campanya d’aquest abril també ha inclòs la fossa del Prat del Rector, originada el 13 de juliol de 1938 en el mateix context repressiu. Els treballs arqueològics efectuats tampoc no han permès obtenir resultats positius.
Segons la documentació disponible, a l’espai hi estarien inhumades les restes de dues víctimes: Joan Mañac, d’Alins, i Josep Tolsau Cortina.
