Les fortificacions del Tossal del Castell de València d’Àneu s'han senyalitzat com a nou Espai de Memòria democràtica al Pallars Sobirà. Gràcies a l'actuació de l’Ajuntament de l’Alt Àneu, que ha rebut una subvenció del Memorial Democràtic, ara es pot conèixer millor aquest patrimoni històric a través de plafons informatius, banderoles, cartelleres i faristols.
Arribada de l'exercit franquista al Pallars Sobirà
Arribat l’exèrcit franquista al Pallars Sobirà, la 62 Divisió comandada pel coronel Sagardia establí el quarter general al Xalet Emiliana de Sort, organitzant el subsector nord proper a les Valls d’Àneu amb post de comandament a Llavorsí. Posteriorment un cop conclosa l’ofensiva republicana de maig de 1938, el Sector Militar de Sort s’amplià amb més presència d’efectius a les cotes enlairades de la zona nord-oriental de les Valls d’Àneu, fortificant Aurati, Montcaubo, Montalto i Campirme.
Repressió a les Valls d'Àneu
En arribar l’exèrcit sollevat a les Valls d’Àneu van iniciar els actes de repressió damunt la població civil. Aquesta actitud impulsada pel coronel Sagardia va ser ben palesa durant el període de presència militar, actitud que s’adreçava especialment a les famílies d’ideologia propera a la República. El 15 d’abril de 1938 s’afusellà una persona a la carretera prop de València d’Àneu. El mateix dia s’assassinà a Arreu un home de Tredós. El 17 d’abril també s’afusellaren en un prat tres caps de casa de València d’Àneu.
Incautacions dels béns
Els militars franquistes es varen incautar dels béns: cases, quadres i pallers de les persones que havien fugit davant l’arribada de l’exèrcit, mentre que a llurs familiars se’ls desterrava lluny del Pallars, principalment a l’Aragó, Castella, Navarra i Logronyo. Habitualment els militars ocuparen els espais privats dels aneuencs que veien limitada la seva intimitat, ja que les habitacions de les cases eren destinades als oficials, els pallers als soldats i les quadres a les cavalleries. Al mateix temps s’efectuà un cens d’animals de tir i càrrega dels pobles de les valls, amb la finalitat que es destinessin a fer combois per subministrar aliments i materials de construcció a les línies de defensa, ja que el nombre de cavalls i mules que tenia l’exèrcit era insuficient.
Exèrcit Popular de la República
A les Valls d’Àneu no hi va haver combats. D’una banda, les cotes elevades on es trobava la línia fortificada de l’exèrcit franquista i d’altra els forts desnivells que calia superar i la distància que mantenien les posicions de l’Exèrcit Popular de la República situades a la Vall de Cardós, Vall Ferrera i cotes limítrofes, no facilitaven l’organització d’ofensives militars d’envergadura, al contrari del que va succeir en d’altres indrets del Pallars Sobirà, com Pedres d’Auló, Valadredo i Esplà on hi va haver accions bèl·liques dels dos exèrcits enfrontats. Els cops de mà a Àneu eren accions puntuals guerrilleres que comptaven amb l’ajuda de guies experimentats, sempre a càrrec de petits grups que habitualment es desplaçaven de nit i aprofitant el factor sorpresa.
