Un grup de pallaresos que en algun moment han ocupat càrrecs institucionals demanen al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que iniciï els tràmits i actuacions necessaris per a restituir el Jutjat de la Instància i Instrucció de Sort en "un acte de justícia reparativa". Es tracta d'una reivindicació que el Pallars Sobirà manté al llarg dels darrers 20 anys. El Jutjat de Sort va ser creat el 1834, i va ser suprimit per un Decret del govern franquista el 1965. Consideren que "és pertinent i convenient" la restitució del Jutjat "pel dret històric preexistent, pel manteniment del cos normatiu pròpiament pallarès, per l'activitat de la Notaria i del Registre, i pel suport de la societat civil pallaresa".
Els signants de la carta enviada al conseller Espadaler recorden que el Jutjat de Sort va ser creat l'any 1834, com a part de la reorganització de l'estat espanyol amb un model racional que trencava l'antic mosaic de jurisdiccions senyorials, seguint la nova divisió provincial de 1833 del nou estat liberal modern. Per tant, el de Sort va ser un dels partits judicials fundacionals de la divisió judicial espanyola moderna, tot reconeixent la importància de la capital pallaresa al Pirineu d'aquell temps, i incloïa els 15 municipis de l'actual comarca del Pallars Sobirà i el de Torre de Capdella, avui al Pallars Jussà.
Després del triomf del cop d'estat franquista, el govern del moment va voler concentrar l'administració amb una reforma tecnocràtica, i l'11 de novembre de 1965 va agregar per Decret el Jutjat de Sort al de Tremp.
A la carta enviada a finals de gener s'indica que la restitució d'aquest Jutjat, anul·lat per un Decret del govern franquista, i la seva inclusió a la planta judicial actual "no només representaria la restitució d'un dret històric, sinó la necessitat d'aproximar la justícia als ciutadans d'una comarca de muntanya", amb llargues distàncies de la majoria de les poblacions del Sobirà a Tremp i afirmen que si "la justícia lenta no és justícia" i "la justícia llunyana tampoc ho és".
Entre els signants hi ha les exsenadores per Lleida Anna Azamar i Teresa Rivero, les ex diputades al Parlament, Carmina Castellví i Imma Gallardo, l'exdiputat i exalcalde de Sort Agustí López, el professor d'Història del dret de la UAB Sebastià Solè i Cot i l'historiador Josep Maria Bringué.
