En el marc de la Setmana de la Natura, una iniciativa per difondre la conservació de la natura arreu de Catalunya, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb el suport de la Biblioteca Pública de Sort, ha organitzat la xerrada L'arqueologia al Parc Nacional impartida pel reputat arqueòleg Ermengol Gassiot, creador del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya i impulsor, des del 2004, de la investigació arqueològica en l'àmbit del Parc Nacional.
D'aquesta tasca de prospecció, excavació i anàlisi arqueològica, que ha fructificat en prop de 400 jaciments en aquest àmbit geogràfic, desafiant així les expectatives prèvies, se'n pot treure la conclusió que l'Alt Pirineu no ha estat mai, tampoc en temps prehistòrics, un lloc endarrerit, que les restes històriques com ara els sediments de pol·len als estanys del Parc ens parlen de canvis en les formes de vida al llarg dels segles i que la recerca arqueològica al Parc Nacional ens ha de continuar donant sorpreses com la descoberta que al coll del Portarró hi havien implantat una duana, quelcom que abans d'aquest treball arqueològic no s'havia arribat ni tan sols a plantejar com a possibilitat.
Així doncs s'han pogut acreditar, gràcies a les tècniques de datació del carboni-14, prop de deu mil anys de presència humana en alçada al territori del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a cabanes, abrics i construccions ramaderes, entre d'altres jaciments des del Mesolític i el Neolític fins a l'Edat Mitjana, amb evidències com ara ceràmiques, puntes de fletxa o restes carbonitzades que demostren a més que el Pirineu no era un territori aïllat i que hi arribaven materials d'altres llocs de Catalunya com la conca de Tremp o el Priorat o fins i tot del massís central de França.
Com a descoberta més recent s'ha pogut demostrar que a l'abric del Portarró es cuinava amb olis vegetals, opiacis, peix i llavors, i es va comentar també la propera publicació d'un llibre sobre els excepcionals gravats petroglifs recentment descoberts a Seurí, a la vall d'Àssua, prop de 4.000 inscripcions en roca viva datades en la seva majoria entre els segles XIV i XV.
