El segon nanosatèl·lit impulsat per la Generalitat en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, amb funcions d’Observació de la Terra, s’enlairarà aquesta tardor, segons ha anunciat avui el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, que ha assegurat que “aquest segon nanosatèl·lit, més gran que l’Enxaneta i que també s’enlairarà des de Baikonur, tindrà la missió concreta d’ajudar a combatre el repte del canvi climàtic”.
El vicepresident ha afegit que aquest nou llançament, com el de l’Enxaneta i els que vindran més endavant, “formen part del projecte del Govern per oferir la millor política social per als nostres ciutadans, que és que tinguin feina. Perquè apostar per la tecnologia i la nova economia digital, en aquest cas la del sector NewSpace, és apostar per un sector ple d’oportunitats laborals, socials i econòmiques per a tot el país”.
Puigneró ha fet aquestes declaracions a Tremp (Pallars Jussà), on s’han presentat els resultats del primer cas d’ús en entorn real obtinguts per l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit que el Govern va posar en òrbita, el març de 2021, amb la missió de desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT) per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català.
(Foto: L'acte a Tremp de presentació del primer cas d'ús en entorn real de l'Enxaneta / govern.cat)
Durant la presentació, que ha comptat també amb les intervencions de Jaume Massó, director de l’ICGC; Ignasi Ribas, director de l’IEEC; Sergi Figuerola, CTIO d’i2CAT; i Jaume Sanpera, CEO i cofundador de Sateliot, s’ha fet balanç del primer any de l’Enxaneta a l’espai, s’ha explicat el cas d’ús que fa al Pallars Jussà per mesurar diferents paràmetres físics del sòl, i s’han avançat les pròximes proves pilot lligades a la missió de l’Enxaneta que es duran a terme.
L’Enxaneta, un any en òrbita
El 22 de març de 2021, a les 7:07h (hora catalana), des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, es va realitzar amb èxit el llançament, a bord d'un coet Soyuz 2, del primer nanosatèl·lit impulsat per la Generalitat de Catalunya dins l’Estratègia NewSpace: l’Enxaneta. En aquest marc, l’objectiu d’aquesta primera missió espacial era desplegar serveis de connectivitat global d’IoT per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Des d’aleshores i al llarg del 2021 s’han estat realitzant proves de calibratge i posada en marxa dels sistemes embarcats a l’Enxaneta i, en paral·lel, s’ha estat treballant, en col·laboració amb els principals actors de l’Estratègia NewSpace, en la definició de casos d’ús de dades proporcionades pel nanosatèl·lit i en la implementació del primer, que s’ha presentat avui.
Així, durant l’any passat es va constatar que el que s’havia provat en un laboratori funcionava correctament a l'espai: els senyals 5G-IoT podien ser transmesos pel nanosatèl·lit i detectats i descodificats per un dispositiu terrestre. A partir d’aquí, i un cop obtinguda per part de l’operador (Sateliot) l'autorització administrativa necessària per iniciar la comunicació amb els dispositius de terra, va començar la fase de proves de la tecnologia en entorns reals.
El servei ofert per l’Enxaneta va ser licitat i és gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El nanosatèl·lit, un CubeSat de tres unitats, és el primer satèl·lit de la Constel.lació 5G IoT de Sateliot, l’empresa adjudicatària de la licitació. Totes les dades recollides per l’Enxaneta són transmeses a l’estació terrestre (Ground Station) de l’Observatori del Montsec (OdM), ubicat a San Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i gestionat per l’IEEC. L’estació està composada per diverses antenes per a la comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa desenvolupades i instal·lades pel NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Primer cas d’ús, al Pallars Jussà
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) disposa d’una xarxa d’estacions de mesura de paràmetres físics del sòl que registren contínuament dades de temperatura i humitat del sòl on s’ubica cada estació i de paràmetres ambientals com ara pluviometria, temperatura i humitat relativa de l’aire, així com de la radiació solar. Els principals elements que formen una estació d’aquest tipus són 4 sensors multi-paramètrics soterrats a 5, 20, 50 i 100 cm de profunditat.
El projecte va començar a la Conca de Tremp en terrenys de cultiu de vinya i s’ha estès a altres conreus d’aquest tipus al Pirineu i Prepirineu, atès que el canvi climàtic està obligant a moure les vinyes a cotes més altes. Això implica ubicar les estacions en indrets on l’orografia del terreny és més complicada i, per tant, on també és més difícil trobar cobertura de xarxes terrestres de telefonia mòbil. És aquí on la cobertura aportada des de l’Enxaneta és clau per poder instal·lar aquestes estacions i posar-les en funcionament.
La finalitat d’aquesta xarxa d’estacions és analitzar com varien els paràmetres físics del sòl al llarg dels anys i poder utilitzar les dades per determinar-ne el règim climàtic; establir relacions entre les dades climàtiques i la humitat dels sòls per donar suport als agricultors; o per a estudis mediambientals sobre canvi climàtic i estudis hidrològics.
Les dades dels sensors són enviades a l’Enxaneta per mitjà de dispositius de connexió satel·litària dissenyats per la Fundació i2CAT, que també ha contribuït, cooperant amb Sateliot i Alén Space, en la implantació dels protocols de comunicació entre sensors i nanosatèl·lit. Aquests mòdems permeten l’enviament a l’Enxaneta de dades provinents de sensors IoT com els de l’ICGC.
Amb l’objectiu de demostrar que la connexió d’aquests mòdems amb l’Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l’Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s’ha instal·lat al Camí de Nerets, a Tremp, i s’hi estan rebent dades dels sensors soterrats a 5, 20 i 50 cm de profunditat des de desembre. A partir d’avui, les dades obtingudes gràcies a l’Enxaneta es podran consultar públicament a través del visor web que proporciona l’ICGC. Posteriorment, s’analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l’Enxaneta.
Aquest és el primer cas d’ús, però properament se’n duran a terme de nous que ja s’estan treballant amb el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i altres departaments com el d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el d’Interior, i que s’aniran desplegant al llarg d’aquest 2022. Aquests nous casos d’ús s’aplicaran a diversos àmbits com ara l’agrícola i el ramader, el forestal i climàtic, les emergències, la seguretat viària i la gestió territorial.
Beneficis de les missions satel·litàries
El llançament de l’Enxaneta va suposar el tret de sortida de les missions satel·litàries de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, dissenyada per aprofitar i maximitzar les oportunitats d’un nou àmbit econòmic, el NewSpace, basat en l’ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l’explotació de les seves dades, amb l’objectiu de millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors de l’economia i la societat catalanes, i, en definitiva, de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones.
En aquest sentit, l’ús de les dades generades per les proves pilot que es preveuen desplegar a la infraestructura satel·litària experimental de l’Estratègia NewSpace de Catalunya i al voltant de tot l’ecosistema que integra la comunitat NewSpace catalana, aportarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic i oferirà beneficis directes i indirectes a la ciutadania i al teixit productiu i social del país.
Entre els beneficis directes es troben tots els derivats dels serveis que resolen reptes i necessitats que tenen un impacte directe a l’Administració i la gestió del territori. Aquesta gestió serà més efectiva i proactiva i comportarà un benefici indirecte associat a una millor qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i a l’increment de la capacitat de reacció davant de fenòmens adversos per al conjunt del país.
El NewSpace, un sector emergent ple d’oportunitats
El Govern de la Generalitat va aprovar l’Estratègia NewSpace de Catalunya el 27 d’octubre de 2020 per desplegar un programa d’actuacions específiques per enfortir l’ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, l’aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l’ús de noves tecnologies de l’espai. Un altre dels objectius de l’estratègia és la democratització de l’espai per mitjà de l’adopció de serveis del NewSpace en diferents sectors industrials de Catalunya, així com en la mateixa Administració, que ha de ser pionera i motora en l’ús de les tecnologies associades a aquest concepte.
Catalunya ja disposa d’un cert lideratge en aquest sector incipient, amb empreses emergents que s’estan obrint pas en l’aventura espacial, algunes d’elles líders a escala mundial, i centres de recerca i innovació punters en aquest camp.
Segons el primer estudi sobre l’Ecosistema New Space a Catalunya, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i la Cambra de Comerç de Barcelona en el marc de l’Estratègia NewSpace, i amb la col·laboració de l'IEEC i les fundacions i2CAT i KIMbcn, aquest es configura com un sector emergent, innovador i generador d’ocupació d’un elevat valor afegit, amb un impacte tecnològic transformador en molts altres sectors com les telecomunicacions, l’audiovisual, l’agricultura, les ciutats intel·ligents i la seguretat-emergències.
Actualment compta amb 56 empreses i entitats que facturen 147 M€ i ocupen 379 treballadors, i la previsió, segons les mateixes entitats, és que la seva facturació augmenti fins als 539 M€ (+367%) i l’ocupació fins als 1.755 treballadors (+463%) l’any 2025.
