Les obres de construcció de la presa de l'embassament de Talarn, al Pallars Jussà, van començar l'any 1911 i van acabar l'any 1916. Un equip del grau d'arqueologia de la Universitat de Barcelona ha prospectat aquesta zona amb l'objectiu de reconstruir la vida quotidiana d'aquests campaments i dels treballadors que s'hi allotjaven. La professora de la Universitat de Barcelona, Laia Gallego, ha explicat que malgrat que durant els anys vint del segle passat es va arrasar el campament, sí que encara han pogut reconstruir rastres. Aquests senyals parlen sobre com eren les formes de vida, les condicions d'aquests treballadors, els hàbits de consum, les medicines que prenien o les begudes alcohòliques que consumien.
La finalitat del projecte és aportar un coneixement "detallat, profund i científicament rigorós" de la vida quotidiana i les condicions dels treballadors del campament de Sant Antoni a través dels seus materials.
Gallego ha explicat que amb els materials ja recollits han pogut aprofundir en la seva procedència. En el cas dels maons emprats provenen de les fàbriques Cucurny o Pibernat de Barcelona, però també molts d'una fàbrica d'Escòcia. Igual passa amb les begudes alcohòliques que moltes provenen d'empreses de destil·leries anglosaxones i amb els medicaments per malalties, sobretot digestives o respiratòries. Per tant, ja es pot parlar d'un moment de "gran globalització", ha dit l'arqueòloga.
Aquest fet es produeix perquè a principis de segle passat hi ha al Pallars Jussà una empresa internacional que estava construint una obra de gran magnitud, com és una de les obres més grans hidroelèctriques d'Europa.
Gràcies a l'anàlisi de la distribució dels materials en superfície ja han pogut intuir zones d'activitat i corroborar tot allò que mostren les fotografies. En un espai determinat han localitzat moltes restes relacionades amb la cuina i el menjar, fet que fa pensar que era un barracó comunitari destinat a fer de menjador i cuina.
Gallego ha dit que justament en aquesta campanya estan prospectant una part on estaria ubicat l'hospital i que el principal objectiu és localitzar-lo.
Aquesta recerca s'està fent gràcies a la Xarxa Vives d'Universitats i l'Institut Ramon Muntaner. Es tracta d’una iniciativa de l’Associació per la promoció i el patrimoni hidroelèctric Pirineus Watt, coordinada per Queralt Solé, professora agregada al Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, i Laia Gallego, professora lectora.
La recerca, iniciada amb el suport del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), l’Ajuntament de Talarn i l’entitat cívica, planteja l’abordatge científic d’un jaciment excepcional; especialment pel que fa al coneixement de la vida quotidiana dels obrers que construïren la infraestructura.
A través de la recerca es generarà material divulgatiu que permetrà apropar aquest coneixement al públic i fer valdre la seva utilitat per a l'entorn.
