TRADICIONS

La Pobla de Segur torna a rememorar el transport fluvial de la fusta amb una diada plenament normalitzada

Tres embarcacions fetes de troncs de fusta han baixat amb sis tripulants cadascuna per la Noguera Pallaresa
Raiers la pobla 2022
photo_camera Dos raiers controlant el rai mentre baixen per la Noguera Pallaresa / Laura Cortés

La Diada dels Raiers de la Noguera Pallaresa torna a ser aquest cap de setmana la gran festa dels Pirineus d'abans de la pandèmia. Per celebrar la tornada a la normalitat, aquest dissabte van oferir una baixada inèdita per un dels trams més espectaculars del congost de Collegats i aquest diumenge han fet la tradicional baixada de prop de sis quilòmetres, que transcorre el riu des de la presa de la Llania fins al Pont de Claverol. Divuit tripulants han baixat pel riu a bord de tres embarcacions fetes de troncs de fusta, tal com es construïen antigament. Totes han arribat al destí. L'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa rendeix així homenatge a l'antic ofici del transport de la fusta pels rius, en la 44ena edició de la Diada.

La presidenta de l'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa, Paula Dalmau, ha destacat la tornada a la normalitat després de la pandèmia. "No hem deixat mai de baixar els rais, però enguany l'hem agafat amb més força, amb una baixada especial i organitzant una gimcana raiera".

645fc0ec-131c-4f18-8a50-b7302e52753e
Paula Dalmau / presidenta de l'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa / Laura Cortés

La baixada inèdita a la que es refereix és la que van fer aquest dissabte per un dels trams més espectaculars i inspiradors del congost de Collegats. Fa més de cent anys que l'Argenteria, la paret de roca que tant va inspirar les obres d'artistes com Verdaguer o Gaudí, no havia vist passar un raier, des que l'ofici va desaparèixer. És un tram amb més dificultat tècnica degut a l'acanalament del riu, l'augment de la velocitat de l'aigua, la gran quantitat de revolts i remolins i la profunditat, però els joves raiers de La Pobla de Segur es van preparar navegant-lo els dies previs a la festa amb rafting.

Dalmau, que ha baixat aquest diumenge amb el primer dels tres rais, reconeix que durant el recorregut tens molts sentiments alhora, com tensió i nervis, però sobretot emoció.

Roger Plana fa cinc anys que baixa amb el rai i destaca que cal mantenir aquesta tradició per commemorar un ofici antic i perquè la Diada crea "molta germanor al poble". "Durant la pandèmia, a la festa li faltava alguna cosa i enguany ja venim amb moltes ganes i torna la festa en el seu màxim esplendor", destaca.

Un altre dels participants en la baixada d'aquest diumenge és, Lluís Sandiumenge, que fa un any que viu i treballa com a professor al Pont de Suert. Hi va arribar des de Bellvís (Pla d'Urgell) i enguany baixa com a raier per primera vegada. "M'han acollit molt bé i estic molt content de formar part d'això. Ja m'han dit que hi ha punts complicats però vaig amb gent experimentada i els hi faré cas", assegura.

Endesa augmenta el cabal del riu

Perquè les embarcacions poguessin baixar pel riu, Endesa ha augmentat el cabal del riu mitjançant la posada en funcionament de les centrals de la Torrassa i Llavorsí. En concret, el cabal del riu aquest diumenge s'ha mantingut constant a 25 metres cúbics per segon entre les 10 del matí i les 14 hores a la presa de Sossís.

44912381-c405-4917-a5e4-bfd84f1bb1bc
Un rai baixant per la Noguera Pallaresa / Laura Cortés

Històricament els raiers construïen les embarcacions amb troncs i les conduïen riu avall, desafiant el perill de les roques i els corrents d'aigua, per transportar la fusta dels boscos del Pirineu fins arribar al litoral. Als anys 30 del segle passat però, la construcció de preses i la millora de les infraestructures que van fer més rendible el transport per carretera van condemnar l'ofici a la desaparició.

Una festa basada en la tradició

Un mes abans de la festa els raiers van a buscar al bosc les redortes de bedoll per lligar els troncs i tenir les embarcacions llestes per a la baixada. Ho fan seguint el mateix mètode que utilitzaven els raiers autèntics que es van dedicar durant segles a aquesta professió. Des de l'associació organitzadora es vol donar una visió global de l'ofici, des que es tallaven els arbres al bosc fins que la fusta arribava a les serradores de destí, passant per l'arrossegament i la lligada dels troncs.