El Govern declara el tren de Capdella Bé Cultural d'Interès Nacional. El tren de Capdella, propietat d’Endesa, és d’ús singular perquè va començar com un tren d’obra de tracció animal que acaba amb un modest comboi dièsel per fer possible les tasques de manteniment de la primera instal·lació de producció d’electricitat a partir de la força de l’aigua que arrenca el 1911 amb la construcció de la primera hidràulica de Catalunya, la central de Capdella.
La història del Tren de Capdella es remunta a l'any 1911, moment en què encara no existien els motors dièsel i el comboi consistia en unes plataformes tirades per mules que transcorrien per una via d'uns 60 centímetres d'amplitud que anava des de la cambra d'aigua del Cap de la Serra, punt final del funicular, fins a l'Estany Gento. El recorregut, de gairebé cinc quilòmetres, transcorria per sobre del canal que duia l'aigua, a més d'un metre i mig sota terra per evitar la congelació a l'hivern. Al 1951 es va substituir per una vagoneta amb una locomotora dièsel per transportar les persones que mantenien les instal·lacions i aquesta va funcionar fins a l'any 1990, moment en què es va posar en servei el telefèric de Sallente-Estany Gento.
El tren era conegut popularment com "La Rubia" perquè, originàriament, la vagoneta era de color groc. De fet, als tècnics i visitants els recordava als taxis de fusta que hi havia a la ciutat de Barcelona i per similitud van començar a referir-s'hi amb aquest nom. Actualment, forma part del conjunt dedicat als sistemes de transport, dins el qual també està exposat el funicular que pujava fins a la cambra d'aigua i les vagonetes que arrossegava.
30 elements singulars del patrimoni ferroviari català
El Govern ha aprovat la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de 30 elements singulars del patrimoni ferroviari català. Aquesta declaració s’inclou dins d’un projecte conjunt de protecció dels exemplars més emblemàtics i singulars que es troben a Catalunya i que han format part de la història del transport vial d’aquest país. En el marc d’aquest projecte, el 2 de maig el Govern va declarar BCIN quatre elements ferroviaris que ja són inscrits al Catàleg del Patrimoni Cultural de béns mobles de Catalunya.
El projecte té el punt de partida en el document Inventari de béns ferroviaris d’interès històric, elaborat per Jordi Sasplugas l’any 2015, a instància del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). L’any 2018, la Direcció General del Patrimoni Cultural, conjuntament amb la Comissió del Patrimoni Històric Ferroviari de Catalunya va reprendre el projecte amb la incorporació de dos enginyers industrials, Victor Canosa i Josep M. Rovira, amb gran experiència, expertesa i referència dins el Col·legi d’Enginyers en temes de ferrocarrils i patrimoni ferroviari. La Comissió tenia l’encàrrec de fer la catalogació definitiva dels béns mobles que calia protegir.
L’any 2020 es va presentar la llista definitiva de 41 elements seleccionats amb l'objecte d'obtenir una representació significativa de les diferents tecnologies i usos dels nombrosos vehicles ferroviaris històrics que han operat a Catalunya (locomotores, cotxes de viatgers, vagons, tramvies, etc.).
La inclusió dels elements mobles més destacats i importants del patrimoni històric ferroviari de Catalunya al Catàleg del Patrimoni Cultural és important a fi de poder donar-los una protecció i reconeixement.
