23.01.2022 |
Viure als Pirineus

ARQUEOLOGIA

Les excavacions al jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona deixen al descobert com era la trama d'una ciutat romana

Joves d'un Camp de Treball Internacional treuen a la llum restes de construccions del segle I aC
Pla general de joves del Camp de Treball Internacional d'arqueologia treballant al jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona. Imatge del 30 de juliol del 2021. (Horitzontal)
Joves del Camp de Treball Internacional d'arqueologia al jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona/ Marta Lluvich
Les excavacions al jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona deixen al descobert com era la trama d'una ciutat romana

La tercera campanya d'excavació al jaciment de l'Hort del Cavaller, a Isona (Pallars Jussà), ha deixat al descobert com era la trama d'una ciutat romana. L'arqueòloga, Cristina Belmonte, ha explicat que ja l'any 2019 i 2020 van retirar sediments i van deixar preparat l'espai per treballar en estrats molt propers a l'època romana. Aquest juliol, vuit joves vinguts de França, Polònia, Alemanya i Itàlia, que han participat en un Camp de Treball Internacional, han contribuït a deixar visibles restes de grans construccions d'època romana el segle I aC, amb murs de gruixos superiors als 70 centímetres. Belmonte ha destacat "la potencialitat" d'aquest jaciment i el seu "bon estat de conservació".

Belmonte ha dit que, a diferència de moltes altres viles romanes que s'han de visitar "mirant cap a terra", a l'Hort del Cavaller, intueixen que serà a peu pla, amb trams de muralla de prop de dos metres d'alt.

Pla general del jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona amb joves treballant al fons. Imatge del 30 de juliol del 2021. (Horitzontal)
(Foto: Joves del Camp de Treball Internacional d'arqueologia al jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona/ Marta Lluvich)

La diferència amb altres jaciments d'aquesta època rau en el fet que a l'Hort del Cavaller no s'hi van construir edificacions a sobre i solament es va tapar la vila romana per fer-hi horts. Belmonte ha explicat que aquest fet ha permès conservar la trama urbana completament i poder entendre i posteriorment veure com era una ciutat romana, amb la seva muralla, la porta d'entrada, el carrer principal i les cases a banda i banda d'aquest.

Les fases d'ocupació que s'han documentat van des del segle I aC al segle II dC. A més, aquesta muralla es converteix en la més gran del territori pirinenc, tant en extensió com en altura, podent arribar a superar els dos metres.

L'alcaldessa d'Isona, Rosa Amorós, ha dit que tenir aquest jaciment arqueològic al municipi posiciona Isona com "un municipi privilegiat pel que fa al patrimoni d'època romana". Amorós ha explicat que aquest jaciment desperta l'interès universitari, de recerca i divulgació i que hi hauran d'afegir l'atractiu turístic pel municipi.

Pla general dels joves que han participat al Camp de Treball Internacional d'Isona i les autoritats que els han visitat. Imatge del 30 de juliol del 2021. (Horitzontal)
(Foto de família dels Joves del Camp de Treball Internacional d'arqueologia al jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona/ Marta Lluvich)

Amorós ha afegit que més enllà de la descoberta actual, l'important és poder tenir a poc més d'un quilòmetre, una ciutat romana (Aeso), i una vila romana (Llorís). Així mateix, ha afirmat que "pocs llocs a Catalunya" disposen d'aquests dos assentaments en un espai tan proper i en aquest grau de conservació tant "extraordinari".

Els arqueòlegs creuen que aquest jaciment d'una ciutat romana als peus dels Pirineus que fins ara no havia estat estudiada farà que els pròxims anys atregui investigadors nacionals i estrangers.

Maricel Segú, coordinadora de Joventut a Lleida, s'ha compromès a organitzar més camps de treball a la zona per poder contribuir a donar a conèixer una part de la història del municipi.

Les excavacions al jaciment de l'Hort del Cavaller d'Isona deixen al descobert com era la trama d'una ciutat romana
Comentarios