28.05.2020 |
Viure als Pirineus

PALLARS JUSSÀ

Endesa reforma la xarxa elèctrica d'alta tensió del Pirineu

La Companyia ha construït una nova línia d’alta tensió de més de 27 quilòmetres de longitud i 98 torres metàl·liques que compten amb elements d’última tecnologia. Aquesta infraestructura permet desballestar les dues línies centenàries fins ara existents: més de 55 quilòmetres de cablejat i els 177 suports que les configuraven.
Endesa renova les línies centenàries del Pirineu.
Endesa renova les línies centenàries del Pirineu.
Endesa reforma la xarxa elèctrica d'alta tensió del Pirineu

Endesa ha invertit gairebé 6 milions d’euros en els treballs de reforma tecnològica de part de la xarxa elèctrica d’alta tensió a 110 kV del Pallars Jussà i de la Noguera. L’objectiu dels treballs és reforçar la garantia del transport d’electricitat, fet que reverteix en beneficis pels més de 16.000 clients que depenen de les infraestructures.

actual

L’actuació ha consistit a renovar dues línies centenàries ja existents amb una de nova construcció de 27 quilòmetres de longitud. Aquest tram, que connecta la subestació Pobla (ubicada a la Pobla de Segur) i la subestació Ponts, permet augmentar la seva resiliència en front condicions meteorològiques adverses, millorant la fiabilitat i augmentant la potència que, originàriament, transportaven les dues traces anteriors.

Així, s’han instal·lat 98 torres metàl·liques per traçar la nova línia aèria que compta amb una potència màxima nominal de 152 MVA per circuit. La infraestructura s’ha construït amb elements d’última tecnologia, com els aïlladors polimèrics que substitueixen les anteriors peces fetes de porcellana i vidre. A més, s’ha estès un nou cable de fibra òptica que permet millorar els sistemes protectius en ambdós extrems de la línia.

La posada en servei de la nova línia ha permès deixar en desús les existents fins ara, per la qual cosa s’està procedint al seu desballestament. Així, s’ha desmuntat més de 55 quilòmetres de cablejat de dues línies aèries centenàries (27.500 metres cadascuna) i 177 torres metàl·liques. Aquesta reforma redueix en un 40% el nivell d’afectació del territori comprès entre la subestació de Pobla i la subestació de Ponts, que passa dels 410.000 m² d’abans als 250.000 m² amb la nova traça.

La reforma s’ha dut a terme seguint les directrius del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i, per tant, incorporant elements i dispositius per adaptar la línia per a protegir tant l’entorn com  la flora i fauna. Un total de 27 suports s’han pintat amb un tractament cromàtic per reduir l’impacte visual i totes les torres compten amb dispositius de protecció d’avifauna per tal d’evitar electrocucions i fer visibles els cables a les aus des de la distància.

Així, l’operació mostra el ferm compromís de la Companyia per seguir progressant en matèria ambiental i adaptant les instal·lacions a les necessitats de les comarques del Pallars Jussà i de la Noguera. Els treballs realitzats formen part dels plans d’inversió de la Companyia a la demarcació de Lleida i tenen l’objectiu de dotar la infraestructura de transport elèctric dels darrers avenços i millores tecnològiques de manera que es guanya en seguretat i fiabilitat, fet que reverteix en una millora del servei a tots els clients.

Dues línies centenàries

La CH Capdella va ser la primera gran Central Hidroelèctrica que es va posar en marxa al Pirineu català (el primer grup entra en servei el gener de 1914) i va ser obra de la companyia Energia Eléctrica de Cataluña, S.A. (EEC).

La CH Capdella, com totes les que la van seguir a inici de segle XX (Seròs, Cabdella, Molinos, Camarasa i Talarn, entre d’altres), tenia l’objectiu de portar l’electricitat produïda fins al principal centre de consum de Catalunya: la ciutat de Barcelona.

L’aparició d’aquestes centrals va fer necessària la creació d’infraestructures per transportar aquesta energia generada als grans consumidors de la capital catalana. Per aquest motiu, paral·lelament a la construcció de la Central, es van iniciar els treballs d’instal·lació de la línia que anava des de Capdella fins a Barcelona, i precisament fins a la Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs (posada en servei, també, per EEC el mes de març de 1913).

D’aquesta manera, un cop es van començar a generar quilowatts procedents de la central de Capdella, van ser transportats a Barcelona per aquesta línia. Per tant, la xarxa de transport va entrar en funcionament amb la finalització del primer grup de la CH Capdella.

L’origen de la línia centenària, que va començar a operar a 80kV, era la CH Capdella i anava destinada a la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, al Barcelonès, tot passant per Manresa i Sabadell. Un dels punts de concentració era precisament el municipi de la Pobla de Segur. L’any 1928, la xarxa va augmentar la seva tensió de 80 kV fins a 110kV, la potència actual.

Així doncs, la línia centenària va ser l’encarregada de transportar l’electricitat a Barcelona des de la primera gran central hidroelèctrica que va operar al Pirineu. A més, la infraestructura va permetre l’expansió hidroelèctrica, i per conseqüència energètica, de Catalunya.

Endesa reforma la xarxa elèctrica d'alta tensió del Pirineu
Comentarios