ENTREVISTA

Mari Pau Montoro: “Les escoles agràries ofereixen una formació molt personalitzada i adaptada a l’entorn”

L’Escola Agrària del Pallars va iniciar la seva activitat formativa el 1976. Des de llavors, no ha parat d’oferir una formació professional personalitzada, teòrica i pràctica i en permanent adaptació a les noves tendències i necessitats del sector. Mari Pau Montoro n’és la nova directora des d’aquest mes de setembre.
Escola Agrària Pallars Entrevista 1
photo_camera Mari Pau Montoro a l'exterior de l'Escola Agrària del Pallars / FS

Tots just fa un mes que ets la directora de l’Escola Agrària del Pallars, però des de fa anys formes part de l’equip docent. Quan vas començar a l’escola?

Vaig començar a l’Escola el 2014 com a relleu d’un professor. Fa quatre anys em van proposar de fer de cap d'estudis i aquest any, arran de la jubilació parcial de la directora, he agafat la direcció.

Quina és la teva formació i per què vas optar per treballar en una escola agrària?

Vaig estudiar Enginyeria Agrícola a Barcelona i després la Superior a Lleida. Quan vaig pujar a viure al Pallars, vaig entrar a col·laborar amb l’Escola Agrària, a través de la formació contínua, en cursos fitosanitaris, de races autòctones i de ramaderia extensiva. Així que va sorgir l’oportunitat, em vaig incorporar al centre com a professora. La veritat és que mai m’havia plantejat dedicar-me a la docència, però aquelles col·laboracions inicials amb l’escola i amb els pagesos em van fer agradar molt aquest món.  

Quan vaig pujar a viure al Pallars, vaig entrar a col·laborar amb l’Escola Agrària, a través de la formació contínua, en cursos fitosanitaris, de races autòctones i de ramaderia extensiva.

Les escoles agràries de Catalunya han celebrat enguany els 50 anys d’història. Com les definiries? 

Penso que es caracteritzen per oferir una formació de qualitat, molt personalitzada i adaptada a la realitat de l’entorn. Valoro molt la flexibilitat dels seus continguts, a través de la formació contínua, uns coneixements que en una formació professional tindrien un encaix més complicat. Les escoles agràries estan a tocar dels pagesos i els ramaders.

Escola Agrària Pallars Entrevista 2
Mari Pau Montoro a l'entrada de l'Escola Agrària del Pallars / FS

La formació agrària és cabdal per evitar el despoblament del Pirineu i fixar població al territori?

Totalment. És important que els joves que es volen incorporar a l’activitat agrària comencin els seus projectes amb unes mínimes garanties. Sovint hi ha persones emprenedores, amb moltes ganes, però que necessiten un acompanyament i uns números ben fets que garanteixin la viabilitat del seu projecte. Des de les escoles agràries fem aquesta feina de tutorització de l’emprenedor. Els exalumnes que ja es troben dins del món laboral, encara mantenen un fort vincle amb l’escola i un sentiment de pertinença molt arrelat.

D’on provenen els vostres alumnes?

Més del 50% del nostre alumnat són de fora de la comarca. Només amb alumnes d’aquí i de les comarques veïnes, no ompliríem els cicles formatius a causa d’una problemàtica endèmica lligada al despoblament i a la manca suficient de jovent.

Els exalumnes que ja es troben dins del món laboral, encara mantenen un fort vincle amb l’escola i un sentiment de pertinença molt arrelat.

Fa dos anys vau començar a impartir un curs vinculat a la transformació agroalimentària de muntanya. Quins continguts ofereix? 

La nostra proposta és una oferta parcial d’un cicle formatiu de grau superior. El que vam fer és agafar aquelles matèries i unitats formatives que eren imprescindibles per a les persones que volguessin treballar en aquest àmbit i les vam concentrar en un any. És un curs d’un total de 1.000 hores, on abordem, d’una banda, tot el que és tecnologia alimentària de carnis, làctics i vegetals i aportem coneixements de microbiologia, processos de transformació, control de costos i de producció, comercialització i màrqueting. Per altra banda, l’alumnat realitza pràctiques en una empresa i, al final, es destina 264 hores al desenvolupament d’un projecte propi.

Amb aquesta formació, quines sortides professionals tenen els alumnes?

Amb aquesta formació no es té la titulació completa. Si es vol tenir el títol de ‘tècnic en processos i qualitat de la indústria alimentària’, s’ha d’anar a l'Escola Agrària i Alimentària de l'Empordà, amb la qual hem establert un conveni que permet obtenir la titulació amb un segon curs. Amb la formació que oferim, adaptada a la nostra realitat, l’alumnat està capacitat per treballar a la indústria, tenint en compte que toquem temes de seguretat alimentària, de microbiologia, etc. la qual cosa fa que l’alumne en finalitzar el curs sigui molt polivalent en una indústria petita. El cert és que obre moltes possibilitats com a responsable de qualitat o altres llocs de responsabilitat dintre de la indústria.

Escola Agrària Pallars Entrevista 3
Mari Pau Montoro a la biblioteca de l'Escola Agrària del Pallars / FS

L’escola ha assolit la certificació ISO 14001 de gestió ambiental, abans ja teníem la de qualitat. Aconseguir aquesta certificació ens ha obligat a repensar molts àmbits de l’escola.

L’Escola també està treballant per consolidar-se com un centre sostenible des del punt de vista mediambiental. Quines accions esteu portant a terme per aconseguir-ho? 

L’escola ha assolit la certificació ISO 14001 de gestió ambiental, abans ja teníem la de qualitat. Aconseguir aquesta certificació ens ha obligat a repensar molts àmbits de l’escola. Hem instal·lat una caldera de biomassa, que estrenarem ben aviat, i també tenim previst la instal·lació de plaques solars. Dins de la formació reglada, impartim una assignatura sobre sostenibilitat a les empreses, on tractem l’economia circular, la gestió dels residus, etc. Aquest estiu, hem organitzat un curs online, que ha tingut molt èxit, dirigit al professorat de les Escoles Agràries amb el títol "Internet també contamina: la petjada de carboni invisible", per conscienciar sobre el concepte de la "contaminació digital". 

El relleu generacional és un dels grans problemes de l’activitat agrària al Pirineu. Recentment, heu impulsat un curs sobre el traspàs d’una explotació agrària. Què aporta aquest curs i a qui va dirigit?

És un curs que va sorgir d’un grup de treball liderat per l’IDAPA, l’Escola de Pastors, l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, Pallars Actiu, Ajuntament de Tremp i altres entitats, que reflexionaven sobre el traspàs d’una explotació agrària i les dificultats que pot comportar. Nosaltres vam organitzar el curs, en un principi pensant en els cedents, és a dir, en la persona que es vol jubilar. El curs aportava informació sobre els tràmits que cal fer, temes notarials, temes fiscals, drets de producció, etc. La segona fase, consistirà a organitzar un altre curs dirigit als joves que es volen incorporar a l’activitat agrària, però on també participin les persones que es volen jubilar. Creiem que pot ser molt interessant.