El futur del l’Alt Pirineu el veig amb més o menys optimisme o pessimisme depenent de si es fa una aposta decidida pel manteniment del sector agroramader, pel manteniment de la població ens els nuclis més petits, enlairats i perifèrics, amb capacitat per gestionar el territori, si disposem o no d’institucions i normatives específiques (Vegueria de l’Alt Pirineu, Nova Llei de Muntanya,...), ben dotades econòmicament i amb polítiques i línies d’actuació específiques per a la realitat i les necessitats pròpies de l’Alt Pirineu, si podem o no estar ben connectats amb la resta del món i no només per carretera,...
L’Alt Pirineu no pot esdevenir només un destí turístic, o una reserva, perquè si és així l’escenari de futur que se’ns planteja el veig d’un color molt fosc.
