Aquest 2025, el Balneari de Sant Vicenç celebra 250 anys des que Bartomeu Pal va adquirir el dret d’ús de les aigües termals a l’església. Des d’aleshores, vuit generacions han mantingut viu un llegat que combina terra, aigua i hospitalitat.
Parlem amb Marta Pal, actual responsable del balneari, que ha volgut commemorar l’aniversari amb un sopar-homenatge a la història familiar.
Entre records, emocions i mirades al futur, Marta ens convida a entendre que la seva és, sobretot, una trajectòria de continuïtat i arrels.
Marta, 250 anys no és poca cosa. Quan penses en aquesta xifra, què és el primer que et ve al cap?
Vertigen i companyia. Vertigen perquè 250 anys són molts, però també una sensació d’acompanyament. En mirar enrere i veure totes les generacions que m’han precedit, m’he sentit part d’una continuïtat molt més gran. Entenc que el present no és tan excepcional, sinó una baula més dins d’una història que ve de molt lluny.
En mirar enrere i veure totes les generacions que m’han precedit, m’he sentit part d’una continuïtat molt més gran
Diuen que la història de la vostra família es pot llegir en tres cases: el Mas, la Casa Vella i la Casa Nova. Si n’haguessis de triar una, amb quina et quedaries i per què?
Amb la Casa Vella, perquè simbolitza resistència i renaixement. És la que ha sobreviscut a totes les èpoques i ha mantingut viva l’arrel familiar. Representa la força de començar de nou i la continuïtat de la nissaga.
La vostra història ha viscut guerres, renaixements i èpoques d’esplendor. Quin moment creus que defineix millor el caràcter dels Pal?
El moment de tornar a començar després de la guerra, quan tot estava destruït i la família va haver de refer-se des de zero. Això defineix el nostre esperit: perseverança més que triomf.
Aquest aniversari el celebreu amb un menú degustació molt especial. Ens en pots parlar una mica?
El menú és un viatge per la història del Balneari i de la meva família. Vuit plats, cadascun inspirat en una època diferent, acompanyats de relats, música i imatges. No és només un sopar, sinó una experiència sensorial per viatjar en el temps amb nosaltres.
El menú és un viatge per la història del Balneari i de la meva família
Preparant aquest sopar has reviscut moltes històries familiars. Hi ha algun record o alguna figura que t’hagi colpit especialment?
Sí, la d’Isabel Grau, que amb 14 anys va treballar als Banys i durant la guerra va mantenir viva la Casa Vella amagant-hi les gallines. També el meu padrí Francisquet Pal, que va perdre-ho tot després d’una joventut acomodada. He entès que cada generació ha resistit com ha pogut, afrontant els seus propis reptes.
He entès que cada generació ha resistit com ha pogut, afrontant els seus propis reptes.
Parles sovint del ritme d’abans, més pausat i humà. Creus que avui encara sabem viure amb aquesta calma?
No. Ara tot és pressa i pantalles. La tecnologia ens roba el temps que hauria d’alliberar-nos. Abans la vida era més serena, sense llum ni missatges constants. El repte actual és recuperar una mica d’aquella lentitud.
Compartir el projecte amb el Pep Peña Blasi sembla gairebé poètic. Què significa per a tu tancar aquest cercle?
És un retorn als orígens: al segle XVII, una pubilla del Mas es va casar amb un noi de Bescaran, iniciant la família Pal. Segles després, la història es repeteix. Els noms canvien, però l’esperit continua.
