Josep Maria Dutrèn, director del Festival de Música Antiga dels Pirineus, FeMAP

"El Pirineu ha demostrat que, unit, és imparable"

El FeMAP va començar l'any 2011 amb una programació de música antiga que unia 10 ajuntaments del Pirineu. Cinc anys després, el festival aplega 28 municipis i no para de créixer. Entrevistem al director de la mostra per saber com s'ha gestionat aquesta evolució i quin és el moment actual de FeMAP.

2016-07-01 19.07.39 (2)
photo_camera Josep Maria Dutrèn.

Anem als orígens. D’on va sorgir la idea de fer un festival al Pirineu sobre música antiga? Va sorgir amb la idea d’omplir de contingut un territori que per la seva demografia i orografia no ho té fàcil en matèria cultural però que alhora disposa d’un patrimoni arquitectònic i natural de primer ordre. Es tractava d’adjuntar esforços de municipis diferents per fer de la suma de petites fraccions un tot molt gran. La música antiga, és a dir, la música que coneixem com a clàssica però circumscrita fins a mitjans del segle XVIII, casava perfectament amb l’entorn, i el 2011 deu ajuntaments valents van decidir arriscar-se amb un projecte que més que una suma de concerts pretenia contribuir al creixement econòmic del territori.

Quina ha estat l’evolució del festival des dels seus inicis fins avui? Doncs d’aquells 10 municipis del 2011 hem passat als 28 de 2016. Ha estat un creixement espectacular. Però no només això: el primer any només hi havia uns concerts i actualment el FeMAP és un projecte de molt més abast amb packs turístics, cursos, exposicions, visites guiades a monuments, encàrrec de produccions, concurs d’aparadors, accions socials, etc. Hem construït entre tots el festival de música antiga més gran d’Europa.

Quan vas començar, el 2011, et pensaves que arribaríeu on ha arribat el festival? Sincerament sí. Sé que pot semblar prepotent però sempre vaig creure en el projecte i mai vaig tenir dubtes del seu creixement. Igual com ara també estic absolutament convençut que no hem fet el cim ni de bon tros. El Pirineu ha demostrat que, unit, és imparable. Em consta que som un model envejat.

Anem al programa. Enguany, quants concerts heu programat i en quants municipis? Són un total de 43 concerts en 28 municipis, que pertanyen a tres estats.

A banda dels concerts, què més ens ofereix FeMAP? Aquest any ofereix una exposició, 5 sessions Gastrofilm, un curs de divulgació, 22 visites guiades a monuments o espais incloses en el preu de l’entrada i un programa social molt potent.

A qui va dirigit el FeMAP: a la gent del territori o als turistes? Qui en participa més? Són dues potes perfectament compatibles: el dret de la ciutadania pirinenca a gaudir de cultura de primer nivell i la voluntat de captar un nou turisme cultural. Hem d’aconseguir, encara que això porti temps, que els melòmans del món que es mouen marquin els Pirineus en la seva agenda possible. Com qui planifica unes vacances a Salzburg o a Edimburg.

La cultura sempre és la germaneta pobra dels pressupostos. Com es financia un festival com aquest? Amb moltes dificultats. Sobretot hi ha una aposta econòmica dels conjunt de municipis i del govern d’Andorra, que suposaria un 35% del pressupost. La Generalitat aproximadament un 20%. Les tres diputacions estarien sobre el 15%. El 30% que resta surt de les entrades i alguna cosa de patrocini privat que, malauradament, és molt minso. Les grans marques prefereixen anar a la costa brava o a Barcelona, perquè el patrocini no deixa de ser una operació d’imatge on les marques el que volen és molta gent les visualitzi. Però tenim comprovat en els cinc anys que portem que el retorn al territori és important. Més de mig milió d’€  tenim acreditats d’inversió en personal, professionals i establiments del Pirineu, sense comptar amb les despeses que no podem controlar perquè són privades ni les despeses de contractació artística, és a dir, els catxets dels grups.

Què és, per tu, el més destacat i novedós que en aquesta edició ens ofereix el FeMAP? Sens dubte el FeMAP Social. Es tracta de 9 tallers preparatoris previs amb col.lectius en risc d’exclusió, que després aniran al concert acompanyats. I per als col.lectius que no poden desplaçar-se per mobilitat, per edat, etc., organitzem 15 miniconcerts en els seus propis centres. És un programa potentíssim, gairebé una espècie de festival social dins del festival, i que cobreix també tota la geografia del FeMAP. Jo crec que la dignitat d’un país es valora també per la solidaritat que exerceix amb els més desvalguts, i el conjunt d’alcaldes del Pirineu no van tenir cap dubte a impulsar aquesta programa.