La dicotomia entre el món dels pagesos pallaresos i els gitanos nòmades, i així doncs entre costums i formes de viure molt dispars, és al cor de la nova novel·la de l'escriptor de Pessonada Pep Coll, Els crims de la mel (Proa, en castellà Los crímenes de la miel, Destino), que ha presentat amb gran èxit de públic a la Biblioteca Pública de Sort acompanyat de l'historiador Pau Farré.
En aquesta novel·la, l'inici de la qual s'ambienta als voltants d'Isona l'any 1953, l'autor ha volgut reconstruir uns fets verídics que s'han anat transmetent al llarg dels anys en forma d'anècdota viscuda prestant especial atenció als escenaris i respectant la seqüència dels fets gràcies a un important treball de documentació ja que no ha volgut novel·lar els crims sinó recrear-los; en aquest sentit va esmentar, per exemple, que li va sorprendre la manera com el tribunal que va jutjar el primer dels crims va obviar en la seva sentència que la víctima era gitano, quelcom inusual en aquells temps.
Des d'una arrencada trepidant i caleidoscòpica pel que fa a la presentació dels personatges que poblen les pàgines de la novel·la i la simulació en què molts d'ells viuen els protagonistes, en Galderic i la Samara, cadascun per la seva banda, han de lluitar per desfer-se de les herències que carreguen i descobrir si la veritat fa lliures les persones, com diu la màxima, o bé si per ells ha arribat l'hora d'obrir els ulls a un nou món.
L'obra de Pep Coll està permanentment destacada al fons local de la nova Biblioteca Pública de Sort en una àrea, Lletres del Pallars, que des d'una ubicació destacada de la biblioteca homenatja l'obra narrativa, poètica i teatral dels autors pallaresos o que han ambientat la seva creació al Pallars.
