Els pirinencs Kilian Jornet i Maria Antònia Peralba, metgessa de Coll de Nargó, han rebut aquest dilluns la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, en el marc d'una cerimònia al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, que ha obert la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i que ha tancat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha destacat els guardonats com a "referents de la Catalunya que volem".
Maria Antònia Peralba Pellicer (Coll de Nargó, (1957) ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat per la seva rellevant professionalitat i empenta, que l’han portada a posar sempre en valor la sanitat al món rural, gràcies al seu treball durant quaranta anys com a metgessa d’atenció primària, trenta-cinc d’ells a Coll de Nargó.
Per la seva banda, l'atleta de muntanya Kilian Jornet Burgada, que ha estat representat en l'acte per la seva mare Núria Burgada, ha rebut la màxima distinció de la Generalitat per la seva brillant carrera esportiva fortament vinculada, com la seva vida, al món de la muntanya. Corredor professional de skyrunning, trail running i de llarga distància, esquiador de muntanya i alpinista, ha guanyat medalles als campionats mundials d’esquí de muntanya, als campionats mundials de skyrunning, o a l’Ultra Trail del Mont Blanc, entre molts altres guardons i competicions. A més, cal destacar també la seva important tasca en la protecció i conservació del medi ambient, sobretot a través de la Fundació Kilian Jornet, la qual treballa per la preservació de la muntanya i el seu entorn.
Referents de la Catalunya que volem
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat els guardonats com a "referents de la Catalunya que volem" i ha dit que "un país que vol ser gran, just, pròsper i culte té l'obligació de saber reconèixer les persones que el fan així", ha afirmat el president català. També ha considerat que enmig d'un devessall d'informacions, "algunes de les quals dolentes, altres de directament falses", els distingits amb les Creus de Sant Jordi són "illes d'esperança" que "ens impulsen a voler ser millors".
Prèviament hi ha hagut les intervencions de la jugadora del Barça Aitana Bonmatí i del matemàtic Salvador Alsina, també guardonat amb la Creu de Sant Jordi, que ha fet un discurs a l'entorn de la paraula gràcies. Així, Alsina ha plantejat la possibilitat que Catalunya es doti d'un dia d'Acció de Gràcies, com el que se celebra als Estats Units. "Ja que hem copiat el Black Friday", ha reflexionat irònicament. "Mentre no ho fem -ha afegit- aprofitem el Nadal per donar gràcies".
Les Creus de Sant Jordi 2024
La futbolista Aitana Bonmatí, la periodista Àngels Barceló, l'expolític Josep-Lluís Carod-Rovira, la plataforma audiovisual Filmin i SOS Racisme són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que han rebut la Creu de Sant Jordi 2024. Altres guardonats són l'atleta de muntanya Kilian Jornet, la pallassa Pepa Plana, el polític Isidre Molas, els actors Eduard Fernández i Clara Segura, la Fundació La Fageda i el sindicat Unió de Pagesos. El Govern els concedeix un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat "pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural".
La llista de les 20 personalitats la completen el catedràtic en matemàtiques Claudi Alsina; la castellera Aurora Batet per promocionar la igualtat dins del món de la cultura popular; la catedràtica emèrita en àlgebra Pilar Bayer; el metge i catedràtic en Farmacologia Jordi Camí; l'arqueòleg Eudald Carbonell; el poeta i traductor Salvador Oliva; la metgessa Maria Antònia Peralba; el youtuber i activista social Jordi Sabaté; la catedràtica emèrita de matemàtiques Marta Sanz-Solé; la matemàtica, informàtica i escriptora Carme Torras; la farmacèutica Elia Torroella, i el músic de rumba Joan Ximénez (El Petitet).
Pel que fa a les 10 entitats que han rebut la Creu de Sant Jordi 2024 hi ha l'Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, l'Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la Fageda Fundació, Filmin, la Fundació Centres d'Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES), la Fundació Solidança, Nomada Studio, SOS Racisme de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya.
La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica. Segons el Govern, l'elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats "també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial".
