La Seu d'Urgell va mantenir la Nit de Nadal, just abans de la Missa del Gall, la tradició del Cant de la Sibil·la. Presidida per l'arquebisbe Joan-Enric Vives i el bisbe coadjutor d'Urgell, Josep Lluís Serrano Pentinat, la interpretació a la Catedral de Santa Maria d'Urgell es va recuperar l'any 2011.
La soprano Laura de Castellet va interpretar el paper de la Sibil·la, la profetessa que canta la fi del món d’acord amb la partitura original que es conserva en l’Arxiu Capitular d’Urgell, inclosa en l’Ordinari de la Catedral de l’any 1536. Aquest cant és una profecia cantada que formava part d’un drama litúrgic medieval que es representava durant la llarga vetlla de Nadal. Diversos personatges, entre els quals la Sibil·la Eritrea, anunciaven un cataclisme terrenal i la vinguda de Crist en el Judici Final.
El cant complet abans de la mitjanit va precedir del Cant de la Sibil·leta i la Missa del Pollet, també a la Catedral de Santa Maria d'Urgell.
El Cant de la Sibil·la a la Seu d’Urgell i la seva recuperació
La nit de Nadal de l’any 2011, just abans de la missa del gall, es va cantar a la catedral de la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la, en la versió pròpia d’Urgell. Tot i que s’havia incorporat al repertori d’alguns cors urgellencs, era la primera interpretació documentada que es realitzava en el seu context litúrgic original des del segle XVI. Els versos sibil·lins, que no la seva versió cantada, podrien haver aparegut en l’entorn de la diòcesi d’Urgell a inicis del s. IX arran de la controvèrsia adopcionista, la irrupció de la litúrgia romanofranca i l’entrada de diversos materials de difusió d’un nou vessant ideològic des de l’imperi carolingi.1 Alguns llibres provinents de l’entorn visigòtic urgel·lità haurien estat recollits per la biblioteca de Ripoll, on a final del s. X ja trobem la primera notació coneguda del Cant de la Sibil·la. A la Seu, sabem que el cant ja s’interpretava amb normalitat al s. XII inclòs en el drama litúrgic dels Profetes o Ordo Prophetarum, 2 tot i que no en coneguem ni text concret ni versió musical pròpia. La primera notícia documental del text i música que s’interpretava a la catedral de la Seu d’Urgell és en l’ordinari de 1536,3 que és la versió que s’interpreta actualment i que no difereix gaire de les habituals a l’època.
El cant s’interpreta en el seu context litúrgic original, la nit de Nadal. En la recuperació, però, es canta just abans de la missa del gall, per tal de fer compatibles les diferents sensibilitats culturals i religioses que poden sentir-se atretes per a la interpretació, i per tal de no interferir en la litúrgia. En el pla musical, les dotze estrofes originals interpretades per la Sibil·la s’alternen amb diferents possibilitats monòdiques i polifòniques, per aportar una riquesa sonora que eviti la monotonia i mantingui l’atenció de l’auditori.
