05.07.2022 |
Viure als Pirineus

Pep Albanell: “La història universal és la sentimental, la pròpia”

Josep Albanell va néixer a Vic però va passar bona part de la infantesa a la Seu d’Urgell. És un dels escriptors més prolífics en llengua catalana, molt vinculat al món de la pedagogia, ha publicat una extensa obra infantil amb el nom de Joles Sennell, els seus llibres s’han traduït arreu del món i ha rebut desenes de guardons. Però aquesta tardor la notícia és que presentarà la seva darrera novel·la, Les fantasies del nàufrag (Bromera), una autèntica obra d’art protagonitzada per un infant de la Seu d’Urgell, divertida, reflexiva, i narrada amb una sensibilitat que desborda. Llegir-la ha estat un plaer exquisit. Ens trobem amb el Pep a la Setmana del Llibre en Català, a Barcelona, per parlar-ne, i ara ho expliquem per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS.

9788490265437_04_g
La portada del llibre.
Pep Albanell: “La història universal és la sentimental, la pròpia”

Pep, la més íntima de les històries pot ser la més universal? La universalitat s’aconsegueix explicant allò que pots explicar bé i en profunditat. La història universal és la sentimental, la pròpia.

Les fantasies del nàufrag és la història de la teva infantesa explicada amb tot detall. Estem davant una novel·la nostàlgica. Segurament, sí. Tot i que quan era petit a la Seu d’Urgell, on vaig passar la infantesa, la vida tampoc era fàcil, hi havia penúries, però potser per un mecanisme de memòria selectiva vull recordar sobretot allò més agradable, més familiar, més emotiu. Finalment, l’obra està escrita amb la visió d’un nen. Hi surten personatges amb el nom real encara que són altres personatges: el que diuen i el que fan no és real.

Quan la vas començar a esciure? L’any 2000.

Amb quina idea ho vas fer? Volia escriure una novel·la a partir de la meva infància però no per fer unes memòries sinó per explicar el descobriment de la literatura per part d’un nen del franquisme. És un homenatge a la Seu, als llibreters i bibliotecaris, un homenatge a la literatura de gènere i d’aventura.

És millor la Seu d’Urgell d’avui o la d’aquella infantesa del protagonista del llibre? La Seu d’ara és més oberta, més amable, però pel camí també s’han perdut costums, tradicions i singularitat… 

Què se n’ha fet d’aquells colors, d’aquelles olors dels carrers, del mercat, que al llibre descrius amb una claredat meridiana? La ciutat ha canviat de dalt a baix. És més universal, més confortable, hi ha qualitat de vida però ha perdut aquella cosa genuïna, aquell contacte amb la terra que els de la meva generació tenim tant present a la memòria.

Va dirigida a un públic juvenil o més adult? He escrit una novel·la amb la idea que molta gent s’hi pugui identificar. Inicialment estava pensada per un públic juvenil però la majoria de vegades que escric no sé com avançaran les històries i en aquest cas la trama es va orientar a poc a poc cap a un lector més gran. I volia escriure també una novel.la amable, d'aquelles que es llegeixen amb un somrís a la boca.

Quin dia i on la presentes públicament? La presentarem el dia 23 d'octubre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d'Urgell.

Pep Albanell: “La història universal és la sentimental, la pròpia”
Comentarios