Lourdes Esteve i Arnau (Artesa de Segre, 1976) porta tota la vida entre llibres i cultura. Treballa en biblioteques des dels 20 anys. És, des de l’any 2007, la directora de la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell, que enguany compleix 30 anys.
Portes tota la vida entre llibres i cultura… Sí. Vaig acabar la carrera l’any 2000, però des del 1998 que treballo en biblioteques, fa gairebé trenta anys. Sempre he treballat en biblioteques.
Què et va portar a estudiar Biblioteconomia i Documentació? M’agrada molt llegir i m’agraden molt els llibres: tocar-los, la seva olor… Soc molt d’aprendre coses noves a través dels llibres, potser per això prefereixo més l’assaig que no pas la novel·la. Estudiar Biblioteconomia va ser una opció des del primer moment i he de dir que ho vaig encertar. La meva feina m’agrada molt. En tenim molta, però m’agrada molt.
La introducció de les noves tecnologies ha suposat un canvi important. Les biblioteques no són equipaments per a la difusió únicament de la cultura escrita, sinó també de l'audiovisual.
Ha evolucionat molt la teva feina en aquests anys? Moltíssim. La introducció de les noves tecnologies ha suposat un canvi important. Les biblioteques no són equipaments per a la difusió únicament de la cultura escrita, sinó també de l'audiovisual. Els canvis de format han estat constants, has de pensar que al principi a les biblioteques només hi havia llibres, després vam passar a les casset i als VHS. L’any 2000 es van introduir els CD i més tard el CD-Rom i els DVD. Ara els CD ja els estem traient i els DVD gairebé. Actualment aquest tipus de cultura passa a ser digital.
La Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell enguany compleix trenta anys. Com ha anat evolucionant? Enguany complim trenta anys, la biblioteca es va inaugurar el 1995. Sempre hem intentat, tant les altres directores com jo mateixa, que la biblioteca es vagi adaptant als canvis tecnològics, però també a les necessitats dels usuaris. De fet, l’objectiu de la reforma que es va fer ara fa tres anys era precisament aquest. Hem incorporat més ordinadors, nous suports, més lectors de pantalles en digital… També és molt important tota la part de llibres i serveis digitals que oferim a través de l’eBiblioCAT, la plataforma de préstec de continguts digitals del Sistema de Lectura Pública de Catalunya accessible a tots els ciutadans amb carnet de biblioteca pública.
Sempre hem intentat, tant les altres directores com jo mateixa, que la biblioteca es vagi adaptant als canvis tecnològics, però també a les necessitats dels usuaris.
I també oferiu una programació cultural pròpia… Intentem que les activitats que programem arribin a tots els públics i a totes les edats. Sempre hi ha algú que per tema, edat o interès pot quedar exclòs, però intentem oferir de tot: presentacions, tallers d’escriptura, premis literaris i d’il·lustració… Ens agrada molt treballar amb les diferents entitats i associacions de la ciutat per garantir una oferta tan variada com sigui possible i de qualitat.
Tenint en compte que cada vegada el món és més global i hi ha més gent de tot arreu, les biblioteques esdevindran un espai d’integració i una eina socialitzadora i d’autoaprenentatge.
Encara existeix la imatge de la biblioteca com un espai tancat, silenciós? No, això forma part més aviat d’un concepte del passat. Les activitats que organitzem provoquen moviment i hi ha estones de soroll i altres de silenci, depenent del que es faci a cada moment. Amb la reforma, hem creat espais on es pugui parlar, com ara les sales d’estudi en grup, on sovint utilitzen la videoconferència, que queden separades de les altres plantes.
A més de compartir informació i coneixements, les biblioteques també són punts de socialització i de trobada? Cada vegada més. Treballem moltíssim amb el Pla Educatiu d’Entorn perquè les persones nouvingudes coneguin i usin al màxim la biblioteca. Tenim el club de lectura fàcil, per a persones que volen aprendre el català, i els clubs de lectura per a l’alumnat de l’aula d’acollida de les escoles i instituts. La col·laboració amb entitats que treballen amb persones nouvingudes és molt estreta, com és el cas de Càritas o bé l’Escola d’Adults.
Treballem moltíssim amb el Pla Educatiu d’Entorn perquè les persones nouvingudes coneguin i usin al màxim la biblioteca.
Pel que dius, les biblioteques són dinàmiques i s’adapten a la nova realitat… Sí, s’adapten a la realitat, humanitzen les ciutats i fan possible una convivència més democràtica. Humanitzen, eduquen i culturitzen. Per això, tot el que oferim a la biblioteca és gratuït i obert a tothom. Hem ampliat l’horari per posar-ho més fàcil i perquè l’usuari s’hi pugui escapar pràcticament en qualsevol estona del dia. Tenim llibres per a tots els públics i interessos i de diferents llengües i cultures.
Les biblioteques nòrdiques les hem vist des d’aquí com la punta de la innovació? Les biblioteques nòrdiques acostumen a tenir uns espais molt més grans i diàfans que les nostres. Realitzen un tipus d’activitats per incorporar la comunitat, des d’un taller de maquillatge, tenir un piano, una sala de planxar o una altra perquè els joves puguin gravar les seves maquetes. Les biblioteques nòrdiques estan plantejades com un espai de trobada, com un instrument de la política social per al desenvolupament de la vida de la gent. Allà hi ha un altre clima i una manera diferent de viure que ho condiciona tot. Hi ha coses que les podem importar, però altres no.
Les biblioteques s’adapten a la realitat, humanitzen les ciutats i fan possible una convivència més democràtica.
Quins són els reptes de les biblioteques i com creus que seran en el futur? Les biblioteques han fet un salt molt important en infraestructures, serveis i tecnologia i són molt valorades pel públic. Tenint en compte que cada vegada el món és més global i hi ha més gent de tot arreu, les biblioteques esdevindran un espai d’integració i una eina socialitzadora i d’autoaprenentatge. Donarà eines perquè tothom es pugui formar i conèixer el país i la seva cultura.
