Tot just començar l'estiu hem gaudit a la sala d'actes de la Biblioteca Pública de Sort, plena de persones que tenien interès a escoltar l'autora del llibre, de la presentació de No hi ha mel sense fel? (Garsineu Edicions), la novel·la autobiogràfica de la il·lustradora (El petit pessebre o Padrina, ens expliques l'Alt Pirineu? entre d'altres títols) i artesana formatgera Rosa Vilalta i Guillamon, la Roseta de Gavàs, que debuta així en solitari amb un llibre del qual ja se n'ha publicat una segona edició.
Presentada per la dinamitzadora cultural i de desenvolupament local Eva Tarragona, s'ha destacat el fet de tractar-se d'una obra escrita amb i des del cor, amb les emocions intrínseques al fet d'explicar la història familiar i de la infància de l'autora a les Ventoses, un petit poble de la comarca de la Noguera, marcada per la militància política del pare i el secret que amagava la mare, nascuda a Barcelona i per qui el trasllat a pagès va suposar un canvi vital extraordinari, a més d'amagar un secret que es revela a les pàgines del llibre.
Dividit en tres parts, que de manera no cronològica passegen per la concepció, la infància i la joventut de Rosa Vilalta fins aturar-se en el moment de perdre la figura materna, a No hi ha mel sense fel? conviuen reflexions profundes amb anècdotes de criança i de la vida quotidiana a pagès, però captiva sobretot pel sentiment que desprenen les seves pàgines, una emoció que conté elements de memòria i de record, d'enyorança pels temps viscuts tot i l'obra encara present llavors de la Guerra Civil i el jou del franquisme i de lament per la pèrdua de la mare encara jove, que aconsegueix encomanar i fer-ne partícip als seus lectors.
