El 13è Festival SAÓ d’Art, Natura i Pensament a l’Alt Pirineu comença avui i desplega, entre Sort i Farrera, un programa que reafirma la singularitat del SAÓ com a punt de trobada entre creació contemporània, territori i paisatge. Organitzat pel Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), el festival reuneix una vintena de creadors i pensadors i aposta per obres concebudes per a l’entorn d’alta muntanya, amb una jornada central dissabte a Farrera dedicada a cinc intervencions artístiques creades in situ.
Avui Sort acull la jornada inaugural dedicada a cinema i ruralitat: es projectaran The Human Hibernation d’Anna Cornudella i Estrany Riu de Jaume Claret —estrenada a la Mostra de Venècia—, i la sessió s’acompanyarà d’una taula de pensament conduïda per Anna Fonoll Tassier. La nit es tancarà a la plaça de Sort amb el concert de B1n0, en una clara voluntat d’obrir el festival a nous públics i d’enllaçar creació i vida quotidiana.
Demà Farrera esdevé el cor del SAÓ amb cinc accions artístiques dissenyades per dialogar amb el paisatge pirinenc. El director del festival, Albert Baldomà, resumeix l’aposta així: “Per primera vegada obrim el SAÓ a Sort per acostar el festival a la gent del Pallars i inaugurar-lo a la capital de la comarca”. I, de fons, la voluntat de desestacionalitzar la cultura i fer-la accessible: “Intentem que el SAÓ no alimenti el turisme de temporada. A més, pràcticament totes les activitats són gratuïtes”, explica Baldomà.
El festival es tanca dissabte a la nit amb una cloenda festiva i participativa que porta al centre de la plaça l’energia d’Irieix i la companyia pallaresa Application Rejected, que hibriden música, teatre i cultura popular contemporània.
Abel Azcona: el cos com a paisatge, el paisatge com a memòria
Figura central del cartell, Abel Azcona (Pamplona, 1988) presenta a Farrera la peça Cinc accions essencials per a un paisatge de resistència, un travessament performatiu en diversos moments i espais que converteix el bosc i els camins en un ritual de memòria i tancament. L’obra, creada específicament per al SAÓ, afronta el dol familiar i situa “la genètica del dolor” al centre del gest artístic: Azcona invoca els pares i, com a acte de clausura i sanació, diposita cendres a l’Alt Pirineu. A SAÓ, el treball s’activa en actes successius on el cos esdevé lloc i la terra es torna testimoni.
Així doncs, Azcona —una de les veus més radicals i reconegudes de la performance contemporània— porta al Pirineu una pràctica que ha presentat arreu i que aquí adquireix un sentit irrepetible: les accions es generen en relació íntima amb el relleu, la vegetació i la densitat simbòlica del territori, i només es veuran una vegada.
Cinc maneres d’habitar Farrera
Les cinc propostes del dissabte constitueixen un mosaic d’estratègies per habitar Farrera des de l’art. Eulàlia Valldosera convida el públic a la capella de Santa Maria de la Serra per a ORACLE, una conferència-ritual que “activa” l’espai com a caixa de ressonància de la veu del Pirineu, treballant amb llum, energia i paraula en clau de guarició i d’accés a sabers arrelats.
A pocs metres, Grond Studio (Pieter Van Bruyssel) proposa un laboratori imaginari bastit sobre les restes d’una ruïna on manualitat i pensament es troben: terra i pedra del voltant es converteixen en un manual viu per al poble i el seu paisatge, recuperant i posant en circulació sabers de la terra crua —materials contemporanis i ancestrals alhora— mitjançant experiments, converses i accions col·lectives.
Eva Franch —en diàleg amb la cineasta Alba Cros— articula Arquitectures Prohibides: Comunidors, una peça que parteix de la tradició dels repics de campanes per trencar tempestes i de l’arquitectura que els acull per interrogar la relació entre veu, espai i comunitat, alhora que connecta amb investigacions recents de la comissària i arquitecta.
Per la seva banda, Jordi Oriol hi posa el pols poètic amb un recital on veu i presència llegeixen l’era i els marges: paraula, gest i lloc es traven per revelar les capil·laritats del paisatge.
