La llengua i cultura catalana és una eina clau per fomentar la integració de persones que arriben a Catalunya i a l’Alt Pirineu buscant una nova vida. Més enllà de ser una llengua de comunicació, el català es transforma en un vincle emocional, cultural i social que connecta nouvinguts i autòctons.
Aprofitar el simbolisme de la data del 23 d'abril, Sant Jordi, és una bona oportunitat per mostrar la capacitat cohesionadora de la llengua pròpia del país i reivindicar el lema "El català, llengua comuna". Es tracta d’obrir la diada a totes les persones, especialment aquelles que han vingut de fora del país, que potser, fins avui, no han trobat els espais necessaris per participar activament amb la resta de la societat.
Precisament, el ple del Parlament va aprovar, el passat mes de març, que el català ha de ser llengua d'acollida per als nouvinguts a Catalunya per facilitar la seva integració social i la igualtat d'oportunitats. Per això, qualsevol nova legislació, tant del Parlament com de les cambres espanyoles, ha de respectar la lletra i l'esperit de l'Estatut. El ple també va aprovar instar el Govern a reforçar, aprofundir i ampliar les accions de foment del català dels departaments de la Generalitat.
El català, llengua d’ús social
Hi ha persones vingudes de fora que, tot i les dificultats inicials, han triat el català com a llengua d’ús social, per relacionar-se amb l’entorn i per fer-se un lloc en la societat pirinenca. Altres, encara no ho han fet, però saben que comunicar-se en català suposa un pont cap a la integració i un símbol d’arrelament. Consideren que parlar el català és un acte pràctic per tenir més i millors oportunitats a la vida, però també una declaració de respecte i estima cap al territori que els acull.
“Si us plau, parla’m en català” vol sensibilitzar els catalans perquè no canviïn d'idioma quan parlin amb una persona estrangera, ja que la nostra llengua és, també, una porta d'accés a la cultura catalana per a ells.
El treball per a la cohesió social dels nostres pobles i ciutats pirinenques ha de basar-se en el respecte cap a les diferències, però alhora en el marc d’un projecte comú per poder ser membres de la societat en igualtat d’oportunitats i llibertats. Aquestes oportunitats difícilment es podran assolir si no hi ha una integració lingüística. Cal remarcar la importància de fomentar espais i oportunitats per aprendre la llengua, des de cursos gratuïts fins a activitats comunitàries. Cal treballar plegats, des dels diferents espais, per fer del català una llengua d’acollida i convivència. Cada paraula apresa en català és un pas més cap a una societat més cohesionada i rica en diversitat.
Si us plau, parla’m en català
“Si us plau, parla’m en català” és una campanya de Plataforma per la Llengua que pretén refermar la voluntat oberta i transversal d'implicar la societat civil en el procés de normalització lingüística i la millora de l'ús social del català. Es vol sensibilitzar els catalans perquè no canviïn d'idioma quan parlin amb una persona estrangera, ja que la nostra llengua és, també, una porta d'accés a la cultura catalana per a ells.
"Em dic Fatima El Harti, soc de Tànger (Marroc). Fa 21 anys que vaig arribar a Catalunya. Regento una cafeteria a la Seu d’Urgell. La meva llengua materna és l’àrab i parlo el castellà i també el català. Quan vaig arribar a Catalunya estava capficada perquè no tenia cap idea sobre la llengua catalana. No vaig fer cursos de català, però el meu marit és d’aquí i a poc a poc m’he llançat a parlar-lo. Ara estic contenta perquè continuo estimant la meva llengua, la meva cultura i el meu país, però m’agrada també Catalunya i el català i sentir-lo parlar, m’encanta. Em sembla que saber la llengua d’aquí és una bona manera de millorar a la feina i de socialitzar amb la gent. M’agrada que em parlin en català per poder practicar-lo i aprendre’l millor."
"Em dic Mateo i soc de Colòmbia. Vaig néixer a Armenia, capital del Departament de Quindío, a 290 quilòmetres a l'oest de Bogotà. Fa cinc anys que vaig arribar a Catalunya. Vaig fer un curs de català durant sis mesos a Puigcerdà. M’agrada practicar el català per socialitzar amb la gent, per entendre’ls i perquè m’entenguin a mi. Saber el català em serveix per millorar a la feina, tenir noves oportunitats de treball i també m’ajuda a integrar-me a la societat urgellenca. M’agrada la cultura catalana."
"Em dic Maria i soc del Brasil. Vaig néixer a Fortaleza, la capital de l’Estat de Ceará, al nord-est del país. Vaig arribar a Catalunya el 2006. Visc a la Seu d’Urgell i treballo a la residència del Seminari Diocesà. Parlo el portuguès i entenc el català, tot i que només el parlo poc, només una mica. M’agradaria que em parlessin més en català per aprendre’l. Quan veuen que som de fora, se’ns dirigeixen en castellà i això és un problema per fer servir la llengua d’aquí."
"Em dic Sahaib Ahmad, soc del Paquistà, de la provincia del Punjab, la més gran del país en nombre d’habitants. El 2005 vaig arribar a Catalunya amb la meva família. He viscut a Barcelona i fa 10 anys que estic a la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Parlo l’urdu, el punjabí, l’anglès, el castellà i el català. Vaig aprendre el català a l’escola i després a l’institut, a Barcelona. M’agrada l’accent suau i dolç del català i utilitzar-lo m’ajuda a relacionar-me. D’entrada, si no em coneixen, la gent acostuma a dirigir-se a mi en castellà, però no tinc cap problema: faig servir les dues llengües."
"Em dic Sizeth i soc de Colòmbia. Vaig néixer al Valle del Cauca, el segon departament més poblat del país, la seva capital és Cali. Fa dos anys que vaig arribar, amb el meu marit, directament a la Seu d’Urgell. Entenc el català, però encara no el parlo. M’agradaria aprendre’l per millorar a la meva feina i per relacionar-me amb tothom. "
"Em dic Ying i soc de la Xina, de la província de Zhejiang. Fa 25 anys que vaig arribar a Catalunya, a Salt, amb els pares i ja fa 15 anys que visc a la Seu d’Urgell. Parlo el català, el castellà i el xinès mandarí. Vaig aprendre el català a l’escola, a Salt (Girona). El català em serveix a la meva feina, em dedico al comerç, i també per relacionar-me i integrar-me a la societat".
