ARTS PLÀSTIQUES

Bernat Puigdollers parla de l'obra pictòrica d'Enric Porta al Comú de Particulars de la Pobla de Segur

Amb el títol “El paisatge construït. Enric Porta i les arts catalanes del segle XX”, Puigdollers va insistir en el caràcter universalista de l'obra d'Enric Porta.
20211030_190310
photo_camera Un moment de la conferència de Bernat Puigdollers al Comú de Particulars / Mercè Vidal

El passat 30 d’octubre va tenir lloc, al Comú de Particulars de la Pobla de Segur, la conferència “El paisatge construït. Enric Porta i les arts catalanes del segle XX”, a càrrec del crític d'art Bernat Puigdollers.

L’acte, presentat pel president del Comú de Particulars, Josep Miquel Castell i amb la presència de l’alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró, i altres regidors del govern municipal, va comptar també amb la presència de la filla, Rosa Porta Isarn, néta Carme Castells Porta, néts i besnéts del pintor. Així com la del comissari de l’exposició Gustau Chalamanch i Carles Pongiluppi, també crític d’art.

20211030_185336

Bernat Puigdollers, crític d’art i especialista en el camp de l’art català de mitjan segle XIX fins a la postguerra, va insistir en el caràcter universalista de l'obra d'Enric Porta, tot i que els seus paisatges reflecteixen la natura del Pallars on va néixer i on va viure.

Des de la influència que va rebre a París, allà on va  conèixer i relacionar amb els artistes de l’època, la pintura matèrica, i l’època de la postguerra. És a París on coneix a Miquel Villà, amb qui va mantenir una amistat fins al final de la seva vida. Enric Porta passà llargues temporades a la Pobla, fins que s’hi va a quedar a viure. 

20211030_175555

Gràcies  a les seves amistats, convertí la Pobla en un indret per on  desfilaren personalitats importants del món de les arts, Olga Sacharoff o el mateix Miquel Villà, amb qui passaren  llargues estades: la complicitat entre les obres d’ambdós pintors és evident.

En definitiva, Puigdollers va fer un repàs de l’art català de l’època del pintor, tot relacionant la seva pintura amb les obres dels seus contemporanis i posant al seu lloc l’art de l’artista.