26.01.2022 |
Viure als Pirineus

LLIBRES

Albert Villaró publica 'Marcs incomparables', un projecte d'Editorial Gavarres

El llibre recull 28 articles que Villaró va escriure a la revista Cadí-Pedraforca per compartir les ‘no’ meravelles paisatgístiques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell

Marcs incomparables Albert Villaró portada 2
Portada de 'Marcs incomparables' d'Albert Villaró / grupgavarres
Albert Villaró publica 'Marcs incomparables', un projecte d'Editorial Gavarres

«Us faré la secció, però no com l’heu pensada vosaltres». Aquesta va ser la resposta d’Albert Villaró després que Carles Pont, autor del pròleg i director de la revista Cadí-Pedraforca durant deu anys, li proposés ser l’autor de la secció Una mirada en el paisatge. Villaró va acceptar, però no per compartir les belleses de les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell, sinó per compartir les ‘no’ meravelles paisatgístiques d’aquest entorn.

Marcs incomparables Albert Villaró

Ara, després de vint-i-vuit mirades publicades i un any després de la darrera, Editorial Gavarres les recull totes juntes dins el llibre Marcs incomparables, el quart volum de la col·lecció Narratives. El llibre comença amb el pròleg ‘Una ànima lliure’ de Carles Pont, que elogia la tasca de l’autor amb aquestes paraules: «Villaró va posar en valor, com diuen ara els postmoderns, aquest món que ocultem. Enyorarem la seva mirada enjogassada i trobarem a faltar el somriure que ens regalava la lectura semestral del seu article.»

Totes les mirades van acompanyades per les fotografies que acompanyaven els articles, la majoria del fotògraf Xavi Llongueras.

          (Foto: L'escriptor Albert Villaró a Estamariu, amb la serralada del Cadí al fons / FS)

El perfil

Albert Villaró Boix (andorrà nascut a la Seu el 1964) és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic. La seva primera obra, La selva moral (1993), era una galeria de retrats de gent de muntanya, a meitat de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són presentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme. Després s’ha centrat en les ficcions a l’Andorra contemporània, amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia —Premi Carlemany—, L’escala del dolorLa bíblia andorrana —Premi Prudenci Bertrana—), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francsLa primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018).

Objectius de la revista Cadí-Pedraforca:

-Relligar territori.

-Eina per conèixer i valorar tot el ric patrimoni que amaguen 3 comarques del Pirineu: l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.

-Recollir la memòria oral.

Algunes dades de Cadí-Pedraforca:
-Any de sortida: 2006
-Àmbit de difusió: comarques de l’Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya
-21 números publicats
-Periodicitat: semestral (2 números a l’any). Mesos de maig i novembre
-Tiratge: 2.000 exemplars de cada número
-Més d’un centenar de col·laboradors
-Número entrevistes fetes: 75 perfils a persones anònimes,21 converses a persones més significades i 21 retrats de família.
-21 dossiers temàtics
 

Albert Villaró publica 'Marcs incomparables', un projecte d'Editorial Gavarres
Comentarios