El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha explicat que en la primera reunió bilateral de caire presencial amb el president del Govern, Pere Aragonès, s'ha parlat de la necessitat de "repensar" el model d'estat per fer front al problema del finançament. Així, tot i que ha recordat que tant el País Basc i Navarra compten amb un sistema propi, ha dit que són conscients de la "dinàmica" que s'està produint en el conjunt de l'Estat "del que és el centre i la perifèria". Per la seva banda, Aragonès, ha qualificat de "molt positiva" la reunió i ha manifestat la seva voluntat d'enfortir "encara més" les relacions. A més, ha dit que la trobada ha servit per parlar d'elements de "preocupació i també d'oportunitat" que comparteixen tots dos territoris.
Tots dos mandataris han detallat que a la trobada s'ha parlat de la situació de la pandèmia i de les eines per mirar de mitigar-la, a més del repartiment i el calendari en què es faran efectius els fons europeus Next Generation, entre altres. Urkullu també ha mostrat la seva "preocupació" per la nova llei de l'audiovisual, tot i que ha dit que espera que els aspectes "més negatius" que contempla aquesta norma es puguin resoldre durant la tramitació de les esmenes parcials presentades per Esquerra. En aquest sentit, ha dit que no li correspon parlar en representació del PNB i que des del govern basc s'atén aquesta reivindicació, la qual també és "compartida".
(Foto: El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, compareixent després del Plenari de la CTP i amb representants de la resta de territoris / Albert Lijarcio)
El lehendakari ha dit que està preocupat pel pes que pot tenir l'eusquera a les plataformes digitals i ha defensat la "pluridiversitat" de llengües en aquest àmbit. Urkullu ha dit que està confiat que tot plegat s'acabarà resolent, ja que considera fonamental que totes les institucions comptin amb uns pressupostos aprovats i que, en el cas dels comptes de 2022, són "fonamentals" per sortir de la crisi de la covid-19 i el rellançament econòmic.
Clam per reobrir els passos fronterers
Aragonès i Urkullu han participat al XXXIX Consell Plenari de la Comunitat de Treball (CTP) dels Pirineus, en el transcurs del qual Catalunya ha traspassat la presidència d'aquest consorci al País Basc. Els representants de cadascun dels set territoris que aplega l'ens han reclamat als estats la reobertura dels passos fronterers, tot defensant la necessitat de garantir la mobilitat per aquestes àrees. En aquest marc també s'han revisat les accions dutes a terme en aquest mandat i identificar els reptes del territori per al futur.
Segons dades de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), en els últims 60 anys l'augment de temperatura registrat al Pirineu ha estat d'1,2 graus. Davant d'aquesta situació, s'ha apostat per la ratificació d'una Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic de caràcter transversal i transfronterer. Així, la coordinadora de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), Eva Garcia, ha assegurat que "el territori pirinenc pateix cada dia una mica més les cicatrius del canvi climàtic" i que, per això, els set territoris de la CTP han decidit actuar-hi.
L'estratègia se centra, principalment, en la definició de mesures clau perquè el Pirineu sigui més "resilient" al canvi climàtic i inclou 89 accions prioritàries que hauran d'aplicar-se d'aquí a 2030. Entre d'altres, Garcia ha dit que cal acompanyar al sector econòmic i social en la seva transició cap a la disminució del carboni. També ha volgut deixar clar que tot el que succeeix als territoris de muntanya també afecta a d'altres zones i ha dit que des de l'OPCC es poden impulsar iniciatives pilot, com ara de vinculades a donar resposta als riscos naturals i de canvi climàtic en solucions basades en la natura.
