17.05.2022 |
Viure als Pirineus

Rocaviva, més viva que mai

Per unes hores, l’espai de Rocaviva va ser recorregut per 50 petits descobridors que, amb els seus esclats d’admiració, arran de les descobertes, van inundar de vida i d’alegria aquell laberint màgic en una jornada esplendorosa de finals d’octubre. Crònica de Núria Boltà.

DSCN9886
Una nena davant una imatge de Rocaviva. Foto: Núria Boltà.
Rocaviva, més viva que mai

En efecte, per primera vegada des de la seva obertura al públic, un grup escolar format per 50 nens i nenes de Cicle Inicial (1r i 2n) de l’escola Vedruna de Puigcerdà va visitar Rocaviva, el laberint màgic situat al costat del poble de Músser. Prèviament, s’havia avisat a l’artista i ànima de l’indret i s’havia demanat permís al propietari d’un prat per una breu acampada per esmorzar.

Les mestres responsables d’ambdós cursos, la Roser i l’Anna,  van fer un excel·lent treball de creació d’expectatives, previ a la visita in situ. Tenien molt clar que no es tractava de fer res de semblant a la típica excursió d’un dia a la muntanya, contemplant roques esculpides al mig d’un bosc, sinó que es tractava del fet d’aprofitar Rocaviva per a despertar tot tipus d’emocions i sensacions en els nens i nenes. Aquest era l’objectiu de la sortida que, pensem, també és l’objectiu d’aquest meravellós espai. Els alumnes sabien que era una visita especial i que ells serien uns visitants especials ja que els va entusiasmar la idea que la seva seria de les poques escoles que tot just començaven a visitar Rocaviva.

La creació d’expectatives, després d’uns dies de treball a l’aula visionant vídeos i fent aflorar els coneixements previs que uns pocs alumnes en tenien per haver-ne sentit a parlar a casa seva, va donar el primer resultat després dels quasi 2 km que els nens i nenes van caminar des del lloc on van esmorzar, al capdamunt del poble de Músser (o Musa), en un bonic prat solejat, amb el Cadí com a teló de fons, fins arribar al sender d’entrada a Rocaviva. Ni un mot de protesta per la caminada, al contrari. Cada roc que observaven durant el trajecte d’enllaç, era estudiat per si portava algun missatge o dibuix.

Finalment, una vegada iniciada la pujada cap a les feixes on descobririen les primeres roques treballades, els crits d’admiració van ser constants fins l’hora de marxar, a la tarda. Les roques van ser observades per davant i per darrere, tocades i acaronades per aprehendre la seva energia o tan sols per copsar el seu tacte.

Es van plantejar diverses hipòtesis sobre el possible significat de cada bloc de pedra treballat i, com en qualsevol treball creatiu, cadascú es va quedar amb el significat que més li complaïa.

Havia quedat clar que Rocaviva transmetia màgia, llibertat, imaginació, respecte, alegria, fantasia, interpretació, dubte, evidència. El missatge “ROCAVIVA- AVIVACOR” s’havia fet palès.

Rocaviva, més viva que mai
Comentarios