RECERCA

Presenten a Puigcerdà i Bellver de Cerdanya el 4rt número de ERA, revista cerdana de recerca

El divendres 3 de desembre es presentarà a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i el dilluns 6 de desembre a la Fonda Biayna de Bellver de Cerdanya.
ERA
photo_camera Acaba de sortir publicat el 4rt número de ERA, revista cerdana de recerca / FS

El proper divendres 3 de desembre, a les 19.30h a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya tindrà lloc la presentació del 4rt número de ERA, revista cerdana de recerca i el dilluns 6 de desembre a les 18h la presentació es farà a la Fonda Biayna de Bellver de Cerdanya.

L’ERA és una publicació editada pel Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i l’Editorial Salòria. Aquesta tardor ha sortir el quart número en el qual hi ha recollides les comunicacions presentades a les IV Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya que es van fer de forma virtual a la primavera d'enguany.

Dins d’aquest quart número hi trobareu articles diversos, sobretot d’història però també de medi natural. Tots ells ens permetran aprofundir en el coneixement de la nostra comarca i, en aquesta ocasió, de la història contemporània de la Cerdanya i especialment del tombant del segle XIX i XX.

Articles ERA 4:

  • Els comtes de Cerdanya del casal de Barcelona: un apanage reial carregat de conseqüències (segles XII-XIII). Carles Gascón Chopo.
  • La lluita pels cereals al comtat de Cerdanya en temps del rei Pere el Cerimoniós i les seves conseqüències posteriors. Miquel Sitjar i Serra.
  • El llibre de fogatges de Cerdanya (1365 – 1374): fiscalitat de guerra a la terra de Cerdanya, l’Urgellet i la vall de Ribes. Gerard Cunill Costa.
  • Pere d’Aragall, el ‘Bord d’Aragall’, batlle de Bellver i sotsveguer del Baridà (1367-1385). Enric Xargay Vallès.
  • 1568-1569, hugonots a l’Arieja. Lluís Obiols Perearnau.
  • 1658-1660: Le partage de la Cerdagne. Michel Bougain.
  • La immigració francesa a la Cerdanya durant els segles XVI i XVII. Alexandra Capdevila Muntadas.
  • L’ensenyament de la gramàtica al segle XVIII a Puigcerdà. Enric Sàrries Ribalta.
  • Certificacions mèdiques recomanant banys d’aigües termals a la Cerdanya. Ferran Sabaté i Casellas i Elisenda Sabaté i Pérez.
  • Informe per a la perpètua memòria dels drets de la finca Els emprius del Paborde, a la Molina, instat pel seu propietari, Manuel Bertrand Cortalé. Mª Cristina Forns de Rivera.
  • Puigcerdà, dinàmiques culturals al darrer terç del segle XIX. Erola Simon Lleixà.
  • La meteorologia a finals del segle XIX i principis del XX a Puigcerdà. Trini Cadefau Surroca.
  • Els Jocs Florals de la Cerdanya del 1908. Pàtria, paisatge, literatura i estiueig. Arnau Mayans Montés.
  • Premsa escrita i literatura a la Cerdanya en el període d’entreguerres: temptativa d’interpretació. Tomàs Meinhardt Teixidor.
  • El monument a l’exili espanyol a Enveig. Jean-Louis Blanchon i Martí Solé i Irla.
  • Anàlisi historicoarqueològica de la Línia P: la fortificació franquista del Pirineu i les estructures defensives del Pla d’Anyella. Eulàlia Díaz-Ramoneda, Jordi Ramos Ruiz, Laia Gallego Vila, Alba Peña-Muñoz i Queralt Solé i Barjau.
  • Els xalets de l’arquitecte Josep Maria Sostres i les colònies Iukaidí, arquitectura i educació en un entorn rural. Pau Vinyes i Roig.
  • El carrascar de Bellver de Cerdanya (la Baixa Cerdanya). Valentí González i Josep Nuet Badia.
  • Noves dades sobre les poblacions d’orquídies dels gèneres Ophrys i Epipactis a la Cerdanya. María Rosés, Enric Quílez, Gael Piguillem i Francesc Esteban.