ARQUEOLOGIA

La nova campanya d’excavacions al Fòrum Romà Iulia Libica iniciarà la unificació de la part oriental

La temporada anterior ha vingut marcada pel trasllat de les línies de servei (gas i electricitat), serveis que van impedir l’excavació en extensió.
Llívia excavacions 2022
photo_camera Roda de premsa sobre la continuïtat de les excavacions del Fòrum Romà Iulia Libica / llivia.org

El director del programa Iulia Libica, Josep Guitart; el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Llívia, Josep Ramon Rotllant, i el director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep Maria Palet, han anunciat, aquest matí, 20 d’abril, la signatura del nou conveni, pels pròxims 4 anys (2022-2025), que donarà continuïtat als treballs d’excavació del Fòrum Romà Iulia Libica. El compromís de les administracions -Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Ajuntament de Llívia, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica­- es manté intacte des que l’any 2013 va començar aquest projecte. Cal recordar que ja en una primera etapa de campanyes anuals d'actuacions es va demostrar que en aquest punt de Llívia es conserven les restes del fòrum d'aquesta ciutat antiga que va ser un municipium, capital del poble ceretà i el seu centre religiós, polític i administratiu.

La campanya del 2021 ha estat condicionada per la necessitat de traslladar la línia elèctrica de mitja tensió i el conducte de gas que passaven pel mig del fòrum i impedien aquesta excavació en extensió. Aquest trasllat ha quedat fet al principi d'aquest mes d'abril i dona el punt de sortida de la campanya de 2022, que es preveu en dues etapes: una, el mes de maig, i l'altra el setembre-octubre, quan finalment es podrà iniciar la unificació de tota la part oriental del fòrum.

Llívia excavacions 2022
Roda de premsa a l'Ajuntament de Llívia sobre el nou conveni que donarà continuïtat als treballs d’excavació del Fòrum Romà Iulia Libica / llivia.org

Avui ja sabem que la construcció del fòrum es va començar a l'època del primer emperador, August. I molt probablement la iniciativa va partir del mateix August coincidint amb el seu tercer viatge a Hispania entre els anys 15-13 aC, moment en què es promociona la creació de noves ciutats i també de nous fòrums en el marc de l'organització administrativa de la Hispania Citerior. És per exemple també el moment de la fundació de Barcino (Barcelona). Sembla clar, pels resultats donats per l'excavació fins ara, que el fòrum de Iulia Libica es va començar a construir en aquests moments, però no es va acabar amb tota la seva decoració arquitectònica i escultòrica fins a l'època de l'emperador Tiberi a partir de l'any 14 de la nostra era.

Llívia excavacions 2022 roda de premsa
Roda de premsa a l'Ajuntament de Llívia sobre el nou conveni que donarà continuïtat als treballs d’excavació del Fòrum Romà Iulia Libica / llivia.org

El seu valor històric i patrimonial excepcional, el fet de ser l'únic fòrum romà conegut a l'interior dels Pirineus, i la bona conservació de les seves restes va fer que a partir de 2018 l'objectiu sigui l'excavació amb extensió per descobrir-ne la totalitat, estudiar-ne a fons els seus detalls i una vegada conclosa l'excavació traure profit de les restes per a la seva visita i difusió.

PRESENTACIÓ DE L'AUDIOVISUAL: "IULIA LIBICA. CIUTAT ROMANA DELS PIRINEUS

Durant l'acte s'ha fet la presentació de l'àudiovisual "Iulia Libica. Ciutat romana dels Pirineus". Aquest vídeo es pot veure al canal de YouTube del Museu de Llívia: https://www.youtube.com/watch?v=xwVIgd1wLwg

Un audiovisual promocional de durada breu (3 minuts) que es podrà veure a les xarxes, però que neix de la necessitat de fer arribar als nombrosos visitants que rep Llívia, i topen amb una excavació arqueològica oberta, quina és la significació i objectiu d'aquesta actuació. Una excavació que s'està portant a terme en un dels punts més emblemàtics del conjunt patrimonial de Llívia, al costat de l'església de Santa Maria dels Àngels, proper al Museu de Llívia, i al bell mig del camí cap al Castell.

El guió i direcció de l'audiovisual ha anat a càrrec de Josep Guitart i Cèsar Carreras (ICAC-UAB) i Gerard Cunill (Museu de Llívia). La producció audiovisual ha estat realitzada per Josep Padró i Piedrafita,. La fotografia aèria a càrrec de l'empresa Arqueòlegs.cat. I l'animació i 3D a càrrec de Carles Casanovas.