La posada en funcionament, aquesta temporada, del tram superior del telecabina de la Tosa d’Alp està tenint diverses conseqüències. La més evident és que La Molina ha notat un increment destacable d’usuaris del giny. Tot i que encara no disposen de dades concretes, la cap comercial i de màrqueting de l’estació, Marta Viver, assenyala a Viure als Pirineus que aquest increment és “tant d’esquiadors com de persones que pugen de passeig”.
Per als vianants -els usuaris que no esquien i que compren un tiquet només per al telecabina- el giny és molt més atractiu ara, ja que arriba fins al cim, on hi ha el refugi-restaurant del Niu de l’Àliga i un gran mirador a 2.537 metres d’alçada. Fins la temporada passada, era poc freqüent que hi pugessin vianants, ja que el telecabina acabava en una zona allunyada del cim i al bell mig de les pistes d’esquí, de manera que hi havia pocs atractius si no s’era esquiador. Des d’aquesta temporada, en canvi, són molts els que l’utilitzen per pujar al refugi-restaurant o a gaudir de les vistes.
Viver també assenyala que s’ha notat un increment d’usuaris de raquetes de neu, que fan un tram amb telecabina i un altre a peu. En aquest sentit, ja hi ha gent que l’està començant a utilitzar com a porta d’entrada al Parc Natural del Cadí-Moixeró. De fet el giny s’ha batejat com a Telecabina Cadí-Moixeró, ja que acaba en territori del parc i es preveu que tant a l’estiu com a l’hivern els usuaris l’utilitzin per accedir-hi de forma còmoda.
L’altra gran conseqüència que està tenint l’ampliació del telecabina és que la Molina ha guanyat una zona per a esquiadors de nivell mig-baix al cim del domini. El motiu és que les pistes del tram que hi ha entre l’estació superior i la intermèdia -on acabava el telecabina abans de l’ampliació- són blaves. “Per al client que té aquest nivell esquiable, l’ampliació del telecabina li obre un ventall nou de possibilitats”, assenyala Viver. En aquest sentit, des de l’estació s’han adonat que hi ha força usuaris que esquien en aquest nou tram superior del telecabina i després utilitzen el giny per baixar fins a la base de l’estació sense haver de passar per les pistes vermelles o negres que hi ha al tram inferior.
Això està permetent esponjar una mica les altres zones de l’estació aptes per a esquiadors de nivell mig-baix i, alhora, permet a aquest tipus d’usuari menys expert, gaudir de les zones més altes de l’estació, on hi ha més neu i de millor qualitat. Unes zones que, fins ara, quedaven restringides als esquiadors de nivell superior.
Les zones altes sempre tenen més neu i aquesta està en millors condicions, de manera que ara tenim més possibilitats de poder mantenir la part superior de l’estació oberta més temps
Viver assenyala que “les zones altes sempre tenen més neu i aquesta està en millors condicions, de manera que ara tenim més possibilitats de poder mantenir la part superior de l’estació oberta més temps”. En aquest sentit, afegeix que “aquesta temporada no ho hem necessitat, perquè des del principi hem tingut neu per obrir des del cim de la Tosa fins a la base de l’estació”, però no es descarta que a partir d’ara, o bé a principi o bé a final de temporada, quan no sol haver-hi neu per connectar la part mitjana amb la baixa, el telecabina segueixi obert per tal que els esquiadors continuïn utilitzant la part alta, entre les dues estacions superiors del giny. Així doncs, podrien pujar amb telecabina fins a l’estació superior i esquiar per la zona que hi ha fins a l’estació intermèdia, on sol haver-hi neu garantida fins ben entrada la primavera, i tornar fins a la base inferior amb telecabina.
Més dies de connexió amb Masella
Finalment, Viver ha assenyalat que “el fet de poder arribar fins al cim de la Tosa també ens ha permès ampliar i millorar la connexió amb Masella”, un fet important tenint en compte els passos que s’estan fent per poder comercialitzar conjuntament les dues estacions com un domini únic amb 145 quilòmetres esquiables.
Fins ara, la connexió amb Masella només es podia fer a través del Pla de Corda, una zona força exposada al sol que, sobretot a finals de temporada, acostuma tenir problemes per mantenir la neu. Ara, en canvi, des de l’estació superior del telecabina els esquiadors procedents de la Molina tenen la possibilitat d’accedir a les pistes que Masella té a la vessant nord de la Tosa d’Alp així com a la zona de Coma Pregona, que queda més arrecerada del vent i del sol. Tot plegat, doncs, fa preveure que, a partir d’ara, la connexió entre la Molina i Masella es podrà mantenir més dies també al final de la temporada, a diferència del que solia passar habitualment.
