Fa unes setmanes, a la zona del refugi del Cap del Rec, al municipi de Lles de Cerdanya, s’hi van comptabilitzar fins a 47 autocaravanes aparcades o acampades, segons es miri o segons la versió de cadascun dels propietaris dels vehicles interpel·lats. Ara, fa pocs dies, a l’àrea de Fontanera, en el terme municipal de Guils de Cerdanya, hi havia escampades en el territori més de 18 vehicles, entre autocaravanes i furgonetes adaptades. I també, aquests dies, més d’una vintena d’autocaravanes dormen a Malniu i a diferents espais de Meranges. Aparcades? Acampades?
“Alguns alcaldes, m’han expressat la seva preocupació per aquesta situació i especialment aquest any, que la mobilitat i utilització d’aquest vehicles va clarament en augment i es donen situacions en les quals els municipis ens reclamen que actuem. L’actuació policial mes enllà de que fem presència al lloc on se’ns requereix i comprovem que tot està en ordre, i no es produeix cap infracció administrativa ni penal que ens habilita a actuar directament, ens és de molta utilitat que els municipis disposin d’una ordenança municipal que reguli aquesta activitat concreta. I molts d’ells no ho tenen regulat encara”, lamenta el sotsinspector cap dels Mossos d’Esquadra a la Cerdanya, Xavi Millán.
“Sense aquesta ordenança ens limita l’actuació policial que podríem desenvolupar en aquest tipus de situacions perquè una autocaravana no deixa de ser un vehicle que, si està aparcat de forma correcta –és a dir, no tenim la constatació que s’està acampant de forma molt evident, com per exemple desplegat al seu voltant l’avancé o tendal, taules i cadires parades, el vehicle estabilitzat amb els suports al terra i, a més, no està específicament prohibit per aquest tipus de vehicle i senyalitzat al lloc on està aparcat o al municipi genèricament–, no incompleix cap normativa legal”, detalla Millán. “La solució? Des dels Mossos els hem facilitat un model de normativa que ja tenen en altres municipis del Pirineu per tal que l’adaptin al seu gust, i el desenvolupin i adaptin a les seves peculiaritats municipals. D’aquesta forma, podrem intervenir-hi concretament per denunciar l’incompliment d’aquesta normativa municipal en el cas que sigui necessari”, ha manifestat el responsable dels Mossos a la Cerdanya.
La solució? Des dels Mossos hem facilitat als alcaldes un model de normativa que ja tenen en altres municipis del Pirineu per tal que l’adaptin al seu gust, i el desenvolupin i adaptin a les seves peculiaritats municipals. D’aquesta forma, podrem intervenir-hi concretament per denunciar l’incompliment d’aquesta normativa municipal en el cas que sigui necessari
El cap dels Mossos ha volgut especificar que els policies autonòmics si que actuen ja directament en el cas que el vehicle interrompi o dificulti la circulació, o que estigui dins d’un parc natural o espais protegits, o que envaeixi zona de pastures, o que hi hagi una activitat dels ocupants que alteri la convivència ciutadana, o que facin una activitat que generi risc d’incendis o, també, que hagin abocat aigües brutes a la llera del riu, per exemple. També poden intervenir, en la majoria d’aquests casos, els Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, que, de fet, han aixecat diferents actes en les últimes setmanes per algunes de les situacions que acabem de citar.
Els punts més conflictius a la Cerdanya pel que fa l’ús d’àrees d’aparcament que s’utilitzen per fer-hi suposades acampades són a Lles de Cerdanya, La Molina, Alp, Guils de Cerdanya, Meranges i, més recentment, Llívia, a la zona del Parc de Sant Guillem.
Preocupació per l’increment d’autocaravanes a l’agost
L’arribada de l’agost posa en alerta els agents a la Cerdanya. Les informacions que disposen Mossos i Agents Rurals del sector de lloguer d’autocaravanes fa preveure un augment notable de turisme a la comarca que utilitzaran aquest sistema per fer les vacances aquest any, especialment castigat per la pandèmia de la Covid19. “No hi ha autocaravanes disponibles per llogar l’agost. Està tot exhaurit. Això fa témer un augment d’ocupació en aquests i altres espais. Els ajuntaments també estan preocupats per aquest fet”, afirma Millán.
Només cal consultar les moltes pàgines del sector de les autocaravanes, a internet, per comprovar que no hi ha cap control. Una de les més visitades diu, del cas de Lles de Cerdanya: “Pernoctar en autocaravana o camper. Pots aparcar i pernoctar en quasi tots els llocs de Lles de Cerdanya. Per a dormir nosaltres et recomanem els aparcaments de les pistes d’esquí, tot i que no hi ha serveis per a autocaravanes ni campers. En especial, el de l’estació d’esquí de Lles de Cerdanya...”. Com aquesta pàgina, triada a l’atzar, moltes d’altres.
Només cal consultar les pàgines del sector de les autocaravanes, a internet, per comprovar que no hi ha cap control. Una de les més visitades diu, del cas de Lles de Cerdanya: “Pernoctar en autocaravana o camper. Pots aparcar i pernoctar en quasi tots els llocs de Lles de Cerdanya. Per a dormir nosaltres et recomanem els aparcaments de les pistes d’esquí, tot i que no hi ha serveis per a autocaravanes ni campers. En especial, el de l’estació d’esquí de Lles de Cerdanya...”.
Els alcaldes de Guils de Cerdanya i Meranges
L’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo, ha manifestat que “al Consell d’Alcaldes, a Prullans, es va acordar que es redactaria un text unificat, per la comarca, per regular aquesta activitat. I que, posteriorment, cada ajuntament adaptaria el text tenint en compte les especificitats de cada municipi. És necessari tenir un suport legal per actuar-hi perquè estem davant d’una problemàtica molt seriosa que, de cara aquest agost, ens imaginem més complicada encara”. “Alguns es fiquen allà on volen, dins de boscos, buscant l’ombra, per exemple. Hi ha un cert desordre i hem de posar-hi fre. Val més prevenir que curar i ho hem de fer ja”, ha indicat.
A Meranges, l’alcalde Esteve Avellanet, confirma la voluntat dels alcaldes cerdans de tirar endavant un text únic comarcal “i que els municipis s’adaptaran, després, segons necessitin”. Per a Avellanet estem davant d’un problema real: “a dalt a Malniu està tot ple. Les autocaravanes, una vintena potser hi havia avui, ocupen una part de l’espai d’aparcament. També tenim àrea d’acampada per a tendes. Si no hi ha espai, els trobem a diferents pàrquings del municipi. A Campllong n’hi havia 8 més avui! I alguns, quan marxen, et deixen la brossa, netegen els seus dipòsits, carreguen d’aigua... és un descontrol. Necessitem, sí, una ordenança que hi posi ordre”, diu.
Des del Consell Comarcal, la seva presidenta, Roser Bombardó, ha manifestat que “efectivament, ens hem compromès a presentar un text comú per a tota la Cerdanya i que els ajuntaments hauran d’adaptar i aprovar, posteriorment, en els seus respectius plens”. Bombardó ha volgut recordar que s’està elaborant el Pla Director de Càmpings, del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya que, precisament, entre altres aspectes, regularà també aquesta activitat i especificarà quines àrees podran ser ocupades per les autocaravanes. “Es troba ara en la seva fase inicial ja que s’ha fet una primera aprovació de la normativa”, ha dit la dirigent comarcal.
Val a dir que el municipi de Montellà i Martinet disposa, en aquests moments, d’un espai per a autocaravanes.
Pla de Protecció del Cadí-Moixeró i la normativa de La Pobla de Segur
El Parc Natural del Cadí-Moixeró està treballant en la redacció d’un pla de protecció que entre altres mesures proposa regular, precisament, l’activitat de les autocaravanes. “És un primer esborrany, que encara hem de tancar, però que ha comptat amb un ampli procés participatiu durant el 2019”, ha manifestat el director del Parc Natural, Jordi Garcia Petit.
Pel que fa l’ordenança municipal de la Pobla de Segur, vigent des de maig de 2016 –i que és la que han facilitat els Mossos com a model de treball pels municipis cerdans–, regula l’estacionament d’autocaravanes i l’ús de l’àrea que tenen en aquesta localitat. Entre altres, determina el règim d’estacionament temporal en el municipi, les limitacions i el règim sancionador que recull multes i sancions de 200 a 600 euros, segons el nivell de la infracció.
