SANT HOSPITAL DE LA SEU D'URGELL

"Hi ha avis que s'han hagut d'estar dies sencers als passadissos d’urgències de l'Hospital de la Seu"

En un article d'opinió titulat "L'Hospital de la Seu, qüestió de prioritats", el candidat múmero 3 per ERC a la Seu d'Urgell i treballador de l'hospital, Xavier Munt, critica les prioritats de l'actual alcalde de la Seu en l'àmbit sanitari i qüestiona que es plantegi la construcció d'un nou CAP a la capital de l'Alt Urgell al mateix temps que hi ha "avis que durant l'hivern han hagut de romandre als passadissos d’urgències dies sencers perquè no hi ha recursos per obrir la segona planta".

1329328832
photo_camera El Sant Hospital de la Seu.

Aquest és l'article de Xavier Munt:

L’HOSPITAL DE LA SEU, QÜESTIÓ DE PRIORITATS

Quan el nostre alcalde Albert Batalla anuncià, en precampanya, que el 2017 la Diputació de Lleida finançarà la construcció d´un nou CAP a la Seu, als antics garatges de l´Alsina Graells em van envair dues emocions a la vegada.

La primera fou d´alegria, ja que no seré jo qui posi pals a les rodes a cap inversió del govern per la nostra ciutat i alegria també per tots els usuaris com jo mateix de la sanitat pública catalana que veuran una millora en les seves instal·lacions. Igualment alegria pel treballadors d´aquest nou CAP, ja que milloraran molt les seves condicions laborals.

La segona va ser de tristesa. Tristesa que sento quan em diuen que les obres de remodelació de l´actual CAP previstes per aquest any s´efectuaran igualment, cosa incomprensible! Trist també per tots els malalts que els toca ingressar al nostre hospital a la “zona fosca” de la planta sense llum del sol i amb el constant soroll de les màquines del costat.

Em sento trist pensant en tots els avis que durant l´hivern han hagut de romandre als passadissos  d’urgències dies sencers perquè no hi ha recursos per obrir la segona planta.

Trist ja que el nostre hospital ha de llogar els seus quiròfans a la medicina privada per tal de sobreviure financerament,  trencant el principi d´igualtat, ja que això promou una discriminació en relació al recursos de cadascú, diferenciant els usuaris que no poden accedir a prestacions que no són publiques.

I finalment trist veient com els treballadors de l´hospital van traient la llengua per poder fer la seva feina tot i tenir un futur incert i un sou retallat.

Bé doncs, suposo de deu ser una qüestió de prioritats.

Xavier Munt i Santacruz