Una visita guiada per la Seu medieval tanca el cicle 'Parlem d'Història'

El cicle 'Parlem d'Història', que organitza l'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat conjuntament amb l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, es clourà amb una visita guiada aquest dimecres, 3 de juny, a les vuit del vespre. L'activitat, gratuïta i adreçada al públic adult, porta per títol 'Muralles, carnissers i predicadors. Un passeig per la Seu medieval'.

zmpaOhEXTFIKf0e8CcnOG9JvPvYkkZKyDl6APjlXiPw,j7P_jgfEt5Wlf3kOvsayJp26lNGqBnPJmmktuLhtHVg
photo_camera El cartell del cicle.

La sortida, que s'iniciarà a les vuit del vespre des de l'Espai Ermengol, serà conduïda pels historiadors Laura de Castellet, Òscar Augé i Carles Gascón, amb l'objectiu d'endinsar els assistents en la vida medieval de la ciutat a partir dels estudis que els tres autors han dut a terme recentment sobre aquest període.

La darrera edició del cicle 'Parlem d'Història' ha presentat com a novetat dues visites adreçades al públic infantil amb l'objectiu de fer conèixer entre els nens i nenes de la Seu d'Urgell la història del nostre territori. Les dues sortides, conduïdes per Pilar Aláez, es van dur a terme al centre històric de la Seu i a la Torre de Solsona.

La proposta també ha inclòs cinc xerrades adreçades a un públic més adult. La primera conferència va ser "Ermengol III. Un comte d'Urgell a la croada de Barbastre", a càrrec d'Oliver Vergés, en la qual ens mostrà el protagonisme dels comtes d'Urgell en el procés de conquesta de territori musulmà al segle XI. La setmana següent es va poder escoltar la xerrada “Com era la Seu i qui hi vivia? Jueus, carnissers, pubilles i especuladors del segle XIV", en què Laura de Castellet va donar a conèixer alguns dels resultats de la investigació encara en curs sobre la ciutat medieval, que representa una veritable revolució en el coneixement d'aquesta època.

El cicle va continuar amb "La Montserrat, la Juandona, la Menauta i altres "bruixes" de l'Alt Urgell al segle XVII", a càrrec de Carmen Xam-mar, que va parlar de la realitat i del mite en la bruixeria i la seva persecució a la nostra comarca; i "La Seu fa 300 anys. El primer Cadastre dels urgellencs", en la qual Lluís Obiols va mostrar la realitat urbanística, social i econòmica de la Seu d'Urgell a partir del cadastre de l'any 1716.