07.12.2021 |
Viure als Pirineus

CAMINS

Segueixen les passes d'en Guillem de Belibasta recorrent un tram del Camí de l'Últim Càtar

La ruta ha sortit de Sant Joan de l'Erm nou i s'ha seguit el camí de baixada fins a Castellbò passant per pobles com Sant Andreu de Castellbò i Turbiàs, a l'Alt Urgell.
Guillem de Belibasta camí dels bon homes
Els senderistes caminant per la Vall de Castellbò / PNAP
Segueixen les passes d'en Guillem de Belibasta recorrent un tram del Camí de l'Últim Càtar

Aquest dissabte, organitzat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, un bon nombre de senderistes han seguit les passes d'en Guillem de Belibasta recorrent un tram del Camí de l'Últim Càtar, el Camí dels Bons Homes.

Guillem de Belibasta camí dels bon homes 2(Foto: Els senderistes al pla de la Basseta a Sant Joan de L'Erm / PNAP)

La ruta ha sortit de Sant Joan de l'Erm nou i s'ha seguit el camí de baixada fins a Castellbò passant per pobles com Sant Andreu de Castellbò i Turbiàs, a l'Alt Urgell.El Camí dels Bons Homes és una travessa de senderisme que segueix les petjades dels càtars pel Pirineu, el GR 107 i el Camí de l'últim càtar.

El context històric del Camí de l'últim càtar

Guilhem Belibasta va ser l’últim perfecte o sacerdot càtar conegut. Nascut cap al 1280 a Cubièra (Cubières, Llenguadoc), va unir-se al catarisme a començaments del segle XIV quan aquella manifestació religiosa ja havia entrat en retrocés. La Inquisició estava, aleshores, ocupada en una ofensiva per contrarestar una esporàdica revifalla deguda, especialment, a l’activitat dels germans Guilhem i Pere Authier, ambdós relacionats amb el vescomtat català de Castellbò. Pere Authier va ser capturat el 1310 a Castèlnòu d'Arri (Castelnaudary), jutjat i cremat viu a Tolosa el 1311 (l’inquisidor del moment, Bernat Gui, va inspirar el personatge homòleg a la novel·la “El nom de la Rosa” d’Umberto Eco).

Guillem de Belibasta camí dels bon homes 3(Foto: Els senderistes durant una aturada observant la vila de Castellbò / PNAP)

Bélibasta i el seu mentor, Felip d’Alairac, van ser empresonats a Carcassona l’any 1309. Fets escàpols, van passar a Catalunya, on els seus destins se separaren. Després de viure, entre altres indrets, a Berga, Lleida, Flix, Prades i Tortosa, Belibasta s’establí definitivament a Sant Mateu del Maestrat, País Valencià, on va congregar-se una petita comunitat occitana. Arnau Sicre, fill d’una dona càtara a qui s’havien expropiat les propietats i amb la intenció de recuperar-les –segons un pacte amb el bisbat de Pàmies (Pamièrs, Llenguadoc)-, va enganyar Belibasta perquè oficiés el consolament (sagrament absolutori) a una dona de bona casa. Acompanyats d’una petita comitiva, van dirigir-se al nord del Pallars. Arribats a Tírvia, aleshores dins dels límits del vescomtat de Castellbò, Sicre delatà Belibasta. Ambdós foren traslladats a Castellbò, on romangueren empresonats. Lliurat pel bisbe d’Urgell al bisbat de Pàmies fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès (Villerouge-Termenès).

Com a detall curiós, es coneix una frase (podriem dir que va ser de caràcter premonitori) enunciada pel Guilhem Belibasta abans de la seva execució, va ser: "D'aquí 700 anys el llaurer reverdirà", amb el llaurer simbolitzava l'amor dels càtars. La curiositat és que 700 anys després estem recordant els càtars i la vida d'aquest últim càtar.

 

 

Segueixen les passes d'en Guillem de Belibasta recorrent un tram del Camí de l'Últim Càtar
Comentarios