Miquel Dalmau Tramunt, regidor d’ERC al municipi pirinenc de Cava (Alt Urgell), de només 39 habitants, ha vençut l'Estat. Dalmau va portar als tribunals l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per haver-li retirat la pensió per cobrar, alhora, una remuneració a temps parcial com a regidor. Per si no n'hi hagués prou, el regidor pirinenc ha aconseguit la sentència favorable defensant-se ell mateix, després de treure's la carrera de dret amb 66 anys. A més d'advocat, Miquel Dalmau és enginyer industrial químic i Màster en ESADE.
La sentència, a la qual ha tingut accés VIURE ALS PIRINEUS, es carrega de cap a peus la resolució de l'INSS que va provocar que Dalmau hagués de renunciar als 290 euros al mes que rebia com a regidor per, així, poder cobrar la pensió. La sentència "estima totalment" la demanda interposada per Miquel Dalmau contra l'INSS i la TGSS i "deixa sense efecte les resolucions dictades per l'INSS sobre la suspensió de pensió i reintegrament de prestacions indegudes", declarant el dret de Dalmau a "continuar percebent la prestació d'incapacitat permanent total per a la professió habitual 75% de la Base Reguladora 1018,77 euros amb les seves revaloracions”.
Quan la sentència sigui ferma, Miquel Dalmau tornarà a demanar el règim parcial. L'INSS, però, ha anunciat la presentació d’un recurs de súplica al TSJC: “la part demandada ho ha anunciat, però encara no ho ha fet”, puntualitza el regidor republicà. Per Dalmau, els advocats de la Seguretat Social utilitzen tots els mitjans i l’estratègia per aconseguir els seus objectius “i no ho haurien de fer, no haurien de jugar amb l’estratègia, ells són una Administració i haurien de ser lleials als valors que se suposen als funcionaris públics”. En aquest sentit, el regidor de Cava s’ha mostrat molt crític i decebut: “La societat s’ha convertit en un neofeudalisme, hem canviat els comtes pels directors generals i els barons pels subdirectors generals. Tota aquesta classe administrativa de l’Estat és igual que la que hi havia a l’època feudal. Ens van prenent els drets de mica en mica i ningú es queixa”, ha reblat.
Tota aquesta classe administrativa de l’Estat és igual que la que hi havia a l’època feudal. Ens van prenent els drets de mica en mica i ningú es queixa”
La sentència
El jutjat social número 1 de Lleida determina que Dalmau té dret a cobrar la pensió completa com estableix la llei si, com és el seu cas, per "edat, manca de preparació general o especialitzada i circumstàncies socials i laborals", l'afectat té "dificultats per obtenir feina en una activitat diferent de l'anterior". Dalmau, que pateix problemes respiratoris i cardíacs, destaca que la jutgessa avala que pugui cobrar el 20% de complement de la pensió.
La sentència "estima totalment la demanda interposada per Miquel Dalmau contra l'INSS i la TGSS i deixa sense efecte les resolucions dictades sobre la suspensió de pensió i reintegrament de prestacions indegudes"
La resolució recalca que la incapacitat permanent total (IPT) compleix la funció de substituir el que es cobra per treballar i la pèrdua d’ingressos generada per la impossibilitat de fer-ho i, per tant, "no és traslladable a la incompatibilitat que fa referència a la pensió per jubilació". Aquest era, precisament, un dels arguments que va apuntar Dalmau per defensar la compatibilitat: que la IPT no és una remuneració, sinó una indemnització per la pèrdua de la capacitat de treballar. La jutgessa avala, doncs, que pugui cobrar el 75% de la base reguladora.
Ara, amb la sentència, l'Estat hauria d’anul·lar els 4.000 euros que li reclamen per haver cobrat dels dos llocs i li ha d'abonar els mesos que no li va pagar. La raó és que durant aquest temps la seva única font d'ingressos eren els 290 euros que li donava l'Ajuntament de Cava fins que al novembre de l'any passat va decidir renunciar a la dedicació parcial al consistori per poder tornar a cobrar la pensió. Des d'aleshores, l'administració local únicament li paga 40 euros en dietes per concepte de quilometratge, per anar als plens. Així, deixa clar que la reunió que fan setmanalment amb el govern municipal o amb tècnics o l'arquitecte municipal, que és a la Seu d'Urgell, a 42 km amb anada i tornada, no està coberta. Per a Dalmau, fins i tot amb els 290 euros que cobrava en un inici, no n'hi havia prou per cobrir totes les despeses: “No n’hi ha ni per al gasoil”, assegura.
No sóc un empleat públic, estic a l'ajuntament perquè els meus veïns i veïnes m'han votat en unes eleccions municipals"
"No sóc un empleat públic, sóc un càrrec electe"
Miquel Dalmau defensa que els diners que percep de l'ajuntament no es pot considerar una retribució a conseqüència d'una relació laboral, perquè "sóc membre d'un consistori, un càrrec electe i no pas un empleat públic". El regidor va més enllà i assenyala que si la seva fos una relació laboral amb un salari, estaria incomplint l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic perquè no hauria estat contractat per una administració pública ni pels meus mèrits, ni per la meva qualificació, "He estat escollit perquè els meus veïns i veïnes m'han votat en unes eleccions municipals", conclou.
Cava: 39 habitants, 42,2 Km2 i 1.335 m d'altitud
El municipi baridà de Cava, de 39 habitants i 42,2 km² d'extensió, es troba situat a la cara nord del Cadí, a 1.335 m d'altitud. El seu terme comprèn, a més del poble de Cava, el d'Ansovell - que n'és la capital del municipi -i el del Querforadat, el veïnat de Can Pubill, l'església de Sant Cristòfol de Vinyoles i la casa forta, i el santuari del Boscalt.
