La localitat de Peramola (Alt Urgell) ha apostat de forma decidida per fer visible el paper que han tingut les dones en la història del municipi. Amb aquest objectiu, han ideat una ruta amb una quinzena de punts on s'hi expliquen, a través de la seva mirada, diferents aspectes de la vida quotidiana d'aquesta població fa més de mig segle. Al projecte, anomenat 'Padrina, parla'm de tu', hi ha participat fins a 22 persones de més de 65 anys i els seus testimonis es poden visionar a partir dels codis QR que hi ha en cadascuna de les plaques col·locades en diferents punts del terme. Aquestes van acompanyades d'una petita explicació i de fotografies antigues que, fins a mitjans de setembre, es poden observar també en format de pancarta.
La forma de celebrar les festes majors és un dels aspectes que es recullen als audiovisuals de memòria històrica impulsats des de l'Ajuntament de Peramola. Així, el moment més esperat pels joves era el del ball i, com a anècdota, la Ramona Orrit explica que anotava en una llibreta el nom dels nois que li havien demanat sortir a la pista i amb qui havia acordat que ho faria. Tot plegat, ho resumeix ara com a "balls encomanats" perquè, afegeix, fins i tot es decidia un dia i una hora.
(Foto: Una pancarta amb una fotografia antiga col·locada en una façana d'una casa d'una plaça de Peramola / Albert Lijarcio)
Mentre, la Maria Bach diu que s'intentava sortir més cops a la pista amb el noi que més els agradava i la Montserrat Orrit afirma: "Quan anàvem a ballar, les dones anàvem trampejant", referint-se també al fet de mirar de coincidir més temps amb el seu pretendent. A més, assegura que en aquells temps eren felices sense tenir tantes coses materials com en disposen els joves d'avui dia. Un altre esdeveniment important era, als mesos d'hivern, la matança del porc.
Pel que fa als comerços, ara fa 50 anys n'hi havia diverses carnisseries, forns i fins i tot un barber, entre d'altres. De fet, la població superava el mig miler de persones i una part de les dones treballaven per a la fàbrica de petits electrodomèstics Taurus d'Oliana, cosint per a diversos clients o al camp. Amb els anys, però, el nombre d'habitants va anar descendint, sobretot els joves que anaven a viure a altres llocs on poder desenvolupar altres tipus de feina. Ara, l'Angelina Miquela té l'esperança que amb les noves tecnologies es pugui revitalitzar el poble i aconseguir augmentar el nombre d'alumnes de l'escola, per evitar així que es perdi.
(Foto: Una fotografia antiga col·locada en un dels carrers de Peramola (Alt Urgell) que forma part de la ruta de memòria històrica /Albert Lijarcio)
La construcció dels pantans, primer el d'Oliana i més recentment el de Rialb, també ha modificat el paisatge del municipi. La Maria Cinta Pià recorda que, en un principi, el pas pel riu Segre es feia en barca i que quan les obres de l'embassament van modificar el cabal de l'aigua es va haver de buscar un altre sistema. La Lluïsa Casafont explica que aleshores es feia mitjançant un 'sirgó', una estructura de fusta enganxada a una sirga i que tenia una capacitat màxima de quatre persones.
(Foto: Una pancarta amb una fotografia antiga col·locada en una plaça de Peramola / Albert Lijarcio)
Més endavant, es va construir una primera passarel·la, coneguda com a palanca, la qual va ser arrossegada per la riuada de l'any 1982. Un episodi que va obligar a la Concepció Escolies a haver de marxar de casa, al nucli de Tragó, per pujar a zones més allunyades i elevades respecte al riu. Gràcies als testimonis d'aquestes dones, totes majors de 65 anys, s'ha pogut constatar com "han sigut el pal de paller a casa i a l'economia familiar", segons comenta l'alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit.
(Foto. Una pancarta amb una fotografia antiga col·locada en una façana d'una casa d'una plaça de Peramola /Albert Lijarcio)
Per la seva banda, la regidora d'Afers Socials, Sílvia Esteve, explica que aquest treball ha permès conèixer millor les vivències d'aquesta generació i difondre-la tant entre els nens com a aquelles persones que ara hi tenen una segona residència al municipi, entre d'altres. A més, considera que el fet que el relat sigui amb una mirada de dona li aporta una perspectiva diferent, tenint en compte els diversos impediments amb què elles es van trobar al seu dia. El projecte, que ha tingut un cost d'uns 5.000 euros, ha estat subvencionat per l'àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida.
