IMATGERIA FESTIVA

Pau Reig acaba d'estrenar en Voliac, un nou ratpenat per a la colla dels diables d'Oliana

Amb només 22 anys, Pau Reig ja és un dels constructors d'imatgeria més importants a Catalunya
Voliac d'Oliana Pau Reig 2
photo_camera Pau Reig treballant en els detalls finals del Voliac d'Oliana/facebook

En Pau Reig té només 22 anys i ja és un dels constructors d'imatgeria més importants a Catalunya. Acaba d'estrenar en Voliac, un nou ratpenat per a la colla dels diables d'Oliana. La figura se suma a d'altres de conegudes com l'au Fènix i la serp Espedrera de Solsona. També ha creat per Berga i aviat s'hi afegirà Tàrrega. El seu somni, assegura, és acabar esculpint figures per tota Catalunya.

El jove constructor d'imatgeria és de Solsona i va créixer construint capgrossos amb el seu germà

El jove constructor d'imatgeria és de Solsona i va créixer construint capgrossos amb el seu germà. A més edat, les figures van anar agafant també alçada i als 17 li va arribar el que per a ell és un dels encàrrecs dels quals se sent més orgullós: l'au Fènix per Solsona. "El moment de l'estrena és indescriptible", assegura el jove apel·lant al fet que "saps que passarà a formar part de la cultura popular".

Aquest 2019 ha estat important per a Pau Reig perquè ha estrenat la serp Espedrera, al Carnaval de Solsona, i el ratpenat Voliac, a Oliana. I els encàrrecs segueixen, ara des de Tàrrega. "M'agrada que un poble tingui una peça meva, llocs on jo de petit anava a veure els gegants i al·lucinava", explica. I reconeix que "veure a un nen ara que al·lucina amb una de les creacions és el que més m'omple".

El Voliac, una bèstia de foc

El Voliac és una bèstia de foc realitzada per a la colla de diables 'Voliaks d’Oliana'. Està construïda mitjançant la tècnica de fibra de vidre i resina de polièster. Té 17 punts de foc distribuits entre la boca, les ales i les potes els quals s’encenen mitjançant un sistema elèctric que permet encendre’l a distància i en diferents fases.

Els voliacs (ratpenats) són animals que es vinculen amb el món del subconscient, moltes vegades relacionat amb els somnis.
És així com tants escriptors romàntics alemanys van plasmar aquest ésser en els seus contes, els quals evocaven a la fantasia i imaginació per evadir-se del món vertader i emmirallar-se en els temors i les pors del subconscient, on hi veien la bellesa del mal.

La mateixa bellesa que s’intenta plasmar en aquesta figura, el Voliac, la bellesa malèvola que amb les seves ales t’encercla, t’abraça i et ve a buscar, i que et mira amb ulls penetrants i alhora t’ensenya els ullals. El Voliac està esculpit per plasmar tota l’anatomia d’aquest animal a la figura, tan es així que incorpora la cua com a un dels tres punts de suport de l’element.

Pel que fa els colors, tot i que aquests mamífers són molt foscos s’ha optat per donar-hi colors marronosos i blancs jugant amb el pelatge de la bèstia i el granatós del nas, les potes i els nervis de les ales.

Mesos de feina

Reig no s'atreveix encara a qualificar el que fa com a "professió" i parla d'encàrrecs. El jove solsoní està enllestint els seus estudis de Belles Arts i el grau de Restauració i Conservació a la UAB. Alhora té una feina, pel que les figures les fa al temps lliure. Fer una figura com la del Voliac li ha costat nits senceres. "És una feina llarga, de setmanes i mesos si la vols fer bé". Amb en Voliac va estar quatre mesos i, per a fer un gegant pot estar entre dos i tres.

Amb el seu germà, amb qui de petits compartien l'afició pel cartró-pedra fins al punt que van substituir els Playmobil per jugar a fer "cercaviles" amb gegants en miniatura, ara comercialitzen també petites reproduccions d'algunes de les figures més importants de la imatgeria catalana. Els gegants de Cardona, Manresa o les figures de la Patum són algunes de les peces que tenen a la venda via Internet i a algunes botigues locals. Es tracta de figures, aclareix l'artista, fetes seguint el patró de les grans: "amb cartró-pedra i pintades a mà", explica.

Un sector desconegut

Pau Reig s'està formant per aportar els coneixements adquirits a la seva feina. El grau de Restauració, per exemple, el fa pensant en el fet que les tècniques apreses l'ajuden a arreglar les figures. Sí que ha fet, però, dos cursos específics de construcció d'imatgeria.

La formació, explica el solsoní, l'ha ajudat a conèixer gent del "gremi" i "compartir coneixements". "Som un grup de gent jove que hem començat a créixer junts en aquest àmbit i ara hi ha un intercanvi de dubtes i solucions". I és que, segons diu, malauradament durant molt temps el món de la imatgeria havia estat "tancat" per preservar "l'estil i els detalls", però està bé que malgrat que "cadascú tingui els seus secrets, ens puguem ajudar els uns als altres".