A quina edat vas començar i com recordes els teus primers dies darrere el taulell?
Vaig començar als trenta-quatre anys al Centre Comercial La Seu, conegut com “El Mercadillo”. Va ser fent una suplència a la parada de pollastres. Van ser uns anys molt bonics, perquè hi havia molt bon ambient entre tots els que teníem parada allà. Érem com una gran família que sempre ens ajudàvem quan calia... fèiem dinars, sopars i tot el que s’esqueia. Després vaig treballar amb els Colell i, al cap d’un temps, els vaig comprar la polleria. Des d’aleshores, ja m’he especialitzat en el pollastre. Vam estar a “El Mercadillo” fins que va tancar, i aleshores, amb la Rosi (de la fruiteria), vam decidir compartir local i muntar els nostres negocis l’un al costat de l’altre. Ella també venia de “El Mercadillo” i hi havia una bona amistat. I així fins avui.
Què t’ha aportat la feina durant tots aquests anys?
Una gran satisfacció i la certesa que la gent és bona. Sempre m’han fet sentir apreciada. Darrere el taulell sempre m’he sentit a gust i poder parlar amb els clients una mica de tot, sempre m’ha agradat.
Quin és el secret per aguantar tants anys amb tan bon humor darrere el taulell?
Sobretot, que t’agradi la feina, posar-hi moltes hores i dedicació... i saber veure la part bona de les persones. No jutjar. L’empatia és fonamental, no tothom té un bon dia i hem de saber donar-li la volta.
Amb quins sentiments tanques aquesta etapa i com encares la nova que comença?
Amb una mica de recança i pena... però al mateix temps amb alegria, perquè comença una nova etapa que tinc ganes d’encetar. Fer coses que fins ara no havia tingut temps de fer i que em venen de gust. Potser estudiar alguna cosa relacionada amb la psicologia, que sempre m’ha agradat molt, fer més esport... En definitiva, dedicar-me més temps a mi mateixa i a la família.
