L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha iniciat una tala d'arbres a la zona de la canalització del riu Segre, entre el pont d’Alàs i el pont de la Palanca. Des del govern municipal al·leguen que ho han fet per motius de seguretat, però el que anuncien com "una tala selectiva a la pràctica, ha estat una destrossa monumental del bosc de ribera", assegura un grup de persones vinculades a la comunitat educativa i ambiental de la ciutat que mostren el seu total desacord amb la manera de fer del govern municipal (Compromís X La Seu). Convençuts del gran valor ecològic, educatiu i social d'aquest espai, han impulsat la redacció d'un Manifest en contra de la tala massiva al riu Segre i recullen adhesions a través de change.org, que ja compta a hores d'ara amb més de 300 signants, tant del món educatiu com tècnic i de la societat civil.
Canvi de criteri del govern municipal
Els promotors d'aquest manifest afirmen que l'actual govern municipal ha "contravingut els criteris que s'havien fixat anteriorment i han menystingut completament els estudis que s'hi ha fet, així com tota la resta d'usos socials que es fan del riu". Els opositors a l'actuació diuen que des del govern local "s'han fet declaracions plenes de termes que sonen bé com ara tala selectiva, corredor biològic i sostenibilitat ambiental, "però això és del tot contradictori amb el que han acabat realitzant".
Oposició de la CUP
El grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell s'ha mostrat totalment en contra a la tala selectiva de vegetació a les lleres dels rius Segre i Cerc i asseguren que "no segueix les recomanacions de bones pràctiques publicades per l'organisme competent del riu, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre". En un comunicat, la CUP assenyala que "des de fa molts anys i fins ara la política en relació a la gestió del riu ha estat la de renaturalitzar l'espai, amb actuacions puntuals sobre plantes invasores i permetent la pastura de cavalls", i creuen que ara "hi ha hagut un canvi en la gestió" que veuen "preocupant".
La formació cupaire argumenta que "un hàbitat triga molts anys a conformar-se, a madurar i a establir les seves pròpies relacions ecològiques entre animals i plantes, que a més ens aporten diferents serveis als humans" que, afirmen, "no es paguen amb diners". En aquest sentit, opinen que "l'hàbitat no s'hauria de sotmetre a les decisions d'un govern o altre" i que "cal una planificació a llarg termini en base a la importància del riu com a hàbitat i connector ecològic i als usos i necessitats del veïnat".
Mantenir la capacitat de desguàs del riu
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, defensa que els treballs es fan per prevenir els possibles danys d'un aiguat greu com el que va afectar l'any 1982 a la Seu d'Urgell i la ribera de l'Urgellet. Des de l'Ajuntament, remarquen que "l’actual repte és combinar una sostenibilitat ambiental molt desitjable, amb la seguretat de les persones i els béns materials potencialment derivats d’avingudes extraordinàries" . El govern municipal sosté que els treballs compten amb els permisos corresponents, tant de la CHE mateix com de l’Agència Catalana de l’Aigua, i defensen que les actuacions són necessàries per "mantenir la capacitat de desguàs del riu en cas de pluges torrencials".
La vegetació de ribera, un fre davant d'una riuada
Per la seva banda, el responsable de Green Wolf Natura David Manzanera, tècnic en conservació i gestió del medi natural i un dels impulsors del manifest contrari a la tala massiva al Segre, ha lamentat que el govern municipal no hagi consultat cap tècnic expert en hidrologia a l'hora de planificar els treballs al Segre. Manzanera assegura que "s'ha demostrat que tenir un bosc de ribera en bon estat de salut, no només millora tot el medi ambient al voltant del riu, sinó que proporciona uns serveis ecosistèmics molts importants". Contràriament al que defensa l'ajuntament urgellenc, el tècnic en conservació i gestió del medi natural considera "que hi ha estudis d'hidrologia que demostren que la vegetació de ribera és un fre davant d'una riuada".
