El primer que pensem quan ens diuen "kiwi" és en Nova Zelanda. De fet, aquest país és el gran productor a escala mundial d'aquesta fruita, però el seu origen és xinès. A Catalunya, l'any 2020 hi havia dedicades a aquest cultiu poc més de 60 hectàrees, però actualment es troba en una fase de creixement i, fins i tot, des de l'IRTA impulsen noves plantacions de kiwis com a producció alternativa als préssecs i les nectarines.
Aquesta setmana a Cal Serni de Calbinyà, al municipi alturgellenc de les Vall de Valira, han collit els primers kiwis de la seva producció. Estem parlant de l'única plantació d'aquest fruit que existeix a l'Alt Urgell i, probablement, a tot l'Alt Pirineu. Josep Maria Troguet, de Cal Serni, diu que no coneix cap altra plantació de kiwis a l'Alt Urgell i tampoc a les comarques veïnes: "Sé que en alguns llocs del Pirineu ho van provar, a la Seu, a Sort i a la Pobla de Segur, però finalment no va reeixir, es queixaven que no els creixien els fruits o se'ls gelava la flor", assegura.
Una fruita d'hivern
El kiwi no prové d’un arbre, sinó d’una planta, i per això requereix molt treball manual per lligar les branques i donar-li forma de paraigües. Hi ha desenes de varietats, com la Blake o Saanichton, però la que cultiven a Cal Serni de Calbinyà és la Zespri Green, que té una pell marró peluda i la seva polpa és de color verd brillant amb un sabor lleugerament àcid i refrescant.
El kiwi és una fruita d’hivern que es pot consumir fins al març. Troguet recorda que les matinades de tardor al Pirineu són fredes, i per això cullen els seus kiwis ara, perquè no es gelin. Un cop plegats, els posen en caixes dins del paller i es guarden ben bé fins al mes de març o abril. Josep Maria Troguet assenyala que al kiwi li costa molt de madurar i per aconseguir-ho "posem un parell de pomes dins la caixa de kiwis i en vuit o deu dies ja han madurat". També relata que hi ha una altra manera de fer que madurin, "es tracta de posar-los en una fruitera amb un got de licor, aiguardent o whisky, com passa també amb els caquis".
Tot i que la planta del kiwi pot arribar a viure fins a quaranta anys si es tracta bé, cal tenir en compte que els primers vuit anys no donarà fruit que es pugui comercialitzar. Troguet explica que van plantar els primers kiwis fa uns deu anys aproximadament, "els set primers anys no van fer fruits, ni sortien flors, ni res, però a partir del setè any ha estat un no parar".
A l'hora de cultivar kiwis cal tenir en compte que de cada tres o quatre individus, un ha de ser mascle perquè si no, no s'obtindrà fruita. El mascle no arriba a fer fruit, però les seves flors són imprescindibles per pol·linitzar les femelles del seu voltant que sí que són productores. A cal Serni disposen de dos peus de mascles i vuit peus de femella i els kiwis s'estenen emparrats pel Jardí dels Sabors de la casa. Enguany han collit una producció d'uns 450 o 500 kg repartits en dos calibres diferents: un de petit com una nou i uns altres de mida gran. No comercialitzen la seva producció i la transformen gairebé del tot en confitura.
Una fruita molt saludable
Tot l’esforç per cultivar kiwis val la pena no només per les seves saludables propietats, sinó també per ser una fruita deliciosa, que es pot gaudir tan sola com en batuts, amanides, postres i sucs... Precisament, el kiwi verd s'ha convertit en la primera fruita fresca a rebre una declaració de propietats saludables autoritzada per la Comissió Europea, la qual cosa representa un avanç significatiu per al conjunt del sector de productes frescos.
De fet, la Comissió Europea ha aprovat oficialment enguany la declaració que «el consum de kiwi verd contribueix al funcionament normal de l'intestí en augmentar la freqüència de les deposicions», basada en una ingesta diària de dos kiwis verds frescos, que aporten un mínim de 200 g de polpa.
Aquesta autorització es troba entre les només tres declaracions de salut aprovades per la Comissió Europea en els últims cinc anys, després d'un rigorós procés d'avaluació en el qual menys d'1 de cada 8 sol·licituds rep aprovació.
