A principis de l’any 2019 vaig decidir que no volia estar lligada a un lloc de feina, a una empresa aliena, no volia seguir perdent-me trobades familiars, ni moments amb els meus amics.
Vivia a Dinamarca des de feia gairebé quatre anys, i començava a fer-se dur. Contar els dies per tornar a casa no és viure, és més aviat un càstig, i quin sentit tenia si jo ja sabia on volia estar, només havia de trobar la manera de fer-ho possible.
Sabia que volia emprendre, tenir el meu negoci i ser capaç de viure d’aquest. Al principi pensava en muntar una botiga online, ja que podria aplicar els meus coneixements de màrqueting, però no acabava de veure clar que vendre… i mentre li donava tombs un dia corrent a la cinta del gimnàs vaig trobar un curs d'especialització en copywriting, escriptura persuasiva per a webs. I ho vaig veure molt clar, allò era per a mi, era la peça que li faltava al engranatge.
Així va néixer el meu negoci “Adriana Vàzquez - Copywriting y Redacción Web”, on ofereixo serveis de copywriting, redacció de contingut per a xarxes socials i per a blogs, on en un futur espero especialitzar-me en el turisme rural.
El copywriting encara no és tan conegut a Espanya com als països de llengua anglesa, però cada vegada hi ha més empreses que veuen la necessitat d’un bon copy per a vendre més a través de les webs o per a llençar campanyes amb èxit.
El més important per a mi en els primers mesos de gestació va ser tenir un objectiu, creure en el teu somni i buscar còmplices. Hi ha dies que et vols menjar el món i altres que no saps en quin estat de bogeria et trobes per haver renunciat a la feina i deixat el pis, abans de tenir una cosa “més segura”. Es un constant de recordar-te el motiu pel qual has renunciat a una vida més còmoda.
Jo soc de les que prefereix penedir-se d’haver fet que de haver dit que no abans d’hora, i aquí estic, escrivint aquestes línies a L’espai Cowork.
Els primers 2 mesos vaig treballar des de casa, però no era prou constant amb les rutines, hi havia dies que no sortia de casa. Treballar, treballar i més treballar, i això tampoc era l’ideal.
Algun dia anava al cowork, i sentia que el meu estat d’ànim aquell dia era molt diferent. Estava molt més animada i treballava molt més agust que a casa. També sentia més inspiració, tenia moltes més idees i a més a més, podia demanar consell a la Mònica, gestora de L’espai Cowork i una crack del màrqueting i vendes.
Hi ha gent que creu que al Pirineu no estem preparats, que no fem coses innovadores, en canvi, jo des de que he tornat, només faig que conèixer gent emprenedora, amb projectes amb molta ànima. No només a les grans ciutats fan coses xules, i el millor que podem fer és donar-nos suport entre nosaltres.
Si tens un amic o un familiar que vol emprendre, anima’l, dóna-li suport, perquè són moments de molts canvis. Si té xarxes socials, comparteix els seus post, recomana’l a altres coneguts i fes-li un favor, no li donis la teva opinió si no te la demana, ni li diguis lo dur i difícil que està tot en aquests moments, ja ho sap, no viu a la lluna. Encara que t’ho sembli ;)
I per acabar m’agradaria donar 3 consells a aquelles persones que volen emprendre:
1. Fes-ho, ara és el moment.
2. Envoltat de persones amb bones energies, persones que t’aportin i que et facin tirar endavant i créixer.
3. Creu en tu, ets l’única persona amb el poder de canviar-te la vida
4. Fes-te coworker, al principi no fa falta que hi vagis cada dia, però t’ajudarà molt a fer networking i conèixer altres emprenedors.
Salut i molta força!
