Els pobles i la gent del Pirineu han centrat bona part de la teva obra…
Haver nascut aquí no m’atorgava el do de conèixer el Pirineu sense esforç. Quan vaig tornar, després d’estudiar a Barcelona, vaig optar per conèixer la muntanya a través de les lectures i de la conversa o l’entrevista amb la gent del país. Vaig distribuir els pobles de l’Alt Pirineu i Aran en diferents blocs, que conformarien un llibre cadascun –vuit, en total-, i vaig començar a viatjar a la recerca d’aquells informadors que podien oferir-me matèria primera per a la meva obra. Hi vaig trobar uns excel·lents narradors i vaig anar escrivint el que ells m’anaven ensenyant.
Vaig optar per conèixer la muntanya a través de les lectures i de la conversa o l’entrevista amb la gent del país.
Has recorregut més de 500 pobles del Pirineu i has realitzat més de tres mil entrevistes…
Entre la primera col·lecció, El Pirineu i la poesia de la història, i la segona, el Viatge Universal pel Pirineu, he visitat més d’un miler de pobles i he mantingut una quantitat d’entrevistes i converses que superen les tres mil, i encara continuo descobrint nous espais pirinencs, per bé que ara no ho faig per escriure i publicar –això es va acabar l’any 2021- sinó pel plaer de conèixer i saber. El Pirineu és molt gran i hi ha molt camp per córrer.
T’apassiona escoltar la gent i trobar les seves arrels. La conversa no vol presses?
Avui és difícil conversar i escoltar sense pressa. Aquests anys, en qualsevol pedrís o plaça del Pirineu, trobaves algú amb qui encetar tranquil·lament una conversa interessant. Ara, tothom té pressa, fins i tot els que no tenen pressa. Al llibre El desert verd hi vaig introduir una petita secció al principi de cada capítol titulada el LLOP (Llibre Oral del Pirineu). Era la resposta dels entrevistats a una pregunta meva sobre l’home, la vida o el món. El resultat és un tractat de filosofia.
Avui és difícil conversar i escoltar sense pressa. Aquests anys, en qualsevol pedrís o plaça del Pirineu, trobaves algú amb qui encetar tranquil·lament una conversa interessant. Ara, tothom té pressa.
Sovint dius que als pirinencs ens costa tenir una visió global del territori. A què es deu?
No ho sé. Potser al nostre individualisme crònic, als localismes aferrissats, al desconeixement i als recels entre comarques, al fet de no tenir un marc administratiu com la vegueria, a la debilitat demogràfica i tot el que això comporta... Crec que els trets característics i la problemàtica comuna a tot l’Alt Pirineu i Aran -amb matisos, si vols- són clars. Sols, cada comarca pel seu compte, no arribarem enlloc. Si nosaltres no som capaços de fer arribar, amb una visió global del territori i amb una sola veu, el que ens fa mal i el que ens convé als centres de decisió, el futur potser no serà el que voldríem.
Si nosaltres no som capaços de fer arribar, amb una visió global del territori i amb una sola veu, el que ens fa mal i el que ens convé als centres de decisió, el futur potser no serà el que voldríem.
El 15 de juliol de 1985 vas començar un viatge que duraria 25 anys, el ‘Viatge Universal del Pirineu’...
Sí, recordo bé aquell dia 15 de juliol. Vaig començar el meu viatge a la vall d’Isil, al Pallars Sobirà. A la tarda, a la taverna de casa Eugènia d’Alós d’Isil, vaig parlar amb una colla de gent i vaig trobar la tertúlia tan interessant que gairebé em vaig oblidar de prendre notes. A partir de l’any 2009, vaig decidir trencar les fronteres de l’Alt Pirineu i Aran i vaig viatjar per la resta de comarques pirinenques, vaig resseguir Andorra, vaig travessar la cara nord del Pirineu, des de Luishon fins a la vila d’Ax o Acs, vaig conèixer la Ribagorça aragonesa... i, de tot plegat, en va néixer el Viatge Universal pel Pirineu. Vaig tancar la meva obra amb el Viatge Íntim per la Seu d’Urgell, un llibre que recull moments de conversa que he mantingut al llarg dels anys amb tot un seguit d’urgellencs. En total, han estat trenta-sis anys molt interessants.
Joan Obiols i Puigpinós (Peramola, 1952). Escriptor i humanista. Llicenciat en Història, mestre de català, professor i tècnic de turisme rural. Premi Mossèn Albert Vives de Periodisme (2020)
